TEÒCRIT I LA POESIA BUCÒLICA
Teòcrit, poeta grec nascut Sicília,
va viure al segle III a.C. De la seva illa natal va emigrar a Alexandria,
on va trobar el suport del rei d'Egipte Ptolemeu II Filadelf. Els seus
poemes són anomenats Idil·lis i inclouen molts gèneres
poètics diversos, des de breus poemes èpics (epil·lis)
fins a poemes elogiosos als governants o poemes amorosos. Els més
nombrosos són, però, els poemes bucòlics, subgènere
líric que va crear. El subgènere bucòlic o pastoril
es caracteritza per descriure breus escenes dialogades situades en
plena natura, generalment protagonitzades per pastors. Tant la natura
com la vida dels pastors hi solen aparèixer idealitzades i la música
i l'amor hi tenen un paper cabdal. Sovint els pastors celebren entre ells
competicions poètiques i musicals. El paisatge apareix moltes vegades
sota forma de locus amoenus (Eneida, VI, 638: loca amoena),
la descripció d'un racó natural de bellesa ideal: arbres,
prat, l'aigua provinent d'una font o un rierol i flors, brisa i animals
amables.
Pastor, mosaic, Ravenna (S.G.).
 |
 |
