TEÒCRIT I LA POESIA BUCÒLICA

Teòcrit, poeta grec nascut Sicília, va viure al segle III a.C. De la seva illa natal va emigrar a Alexandria, on va trobar el suport del rei d'Egipte Ptolemeu II Filadelf. Els seus poemes són anomenats Idil·lis i inclouen molts gèneres poètics diversos, des de breus poemes èpics (epil·lis) fins a poemes elogiosos als governants o poemes amorosos. Els més nombrosos són, però, els poemes bucòlics, subgènere líric que va crear. El subgènere bucòlic o pastoril es caracteritza per descriure breus escenes dialogades situades en plena natura, generalment protagonitzades per pastors. Tant la natura com la vida dels pastors hi solen aparèixer idealitzades i la música i l'amor hi tenen un paper cabdal. Sovint els pastors celebren entre ells competicions poètiques i musicals. El paisatge apareix moltes vegades sota forma de locus amoenus (Eneida, VI, 638: loca amoena), la descripció d'un racó natural de bellesa ideal: arbres, prat, l'aigua provinent d'una font o un rierol i flors, brisa i animals amables.

Pastor, mosaic, Ravenna (S.G.).