ELS TEMPLES

El temple era l’habitatge del déu: tenia principalment la funció de guardar les estàtues dels déus i d’altres béns pertanyents al santuari. Per tant el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven el més sovint a l’exterior del temple, entorn de l’altar, amb excepcions com el temple d’Apol·lo a Delfos.

Des del punt de vista arquitectònic l’edifici del temple grec apareix al s. VIII a.C. com a resultat d’una llarga evolució des del mègaron micènic. Primer eren construïts amb toves i una columnata de fusta i fins a la fi del s. VII a.C. no es comencen a construir en pedra. La major part dels temples grecs són de planta rectangular. Les seves parts solen ser:

  • naos o cel·la: la cambra interior on es troba l’estàtua del déu.
  • prónaos: vestíbul que sol precedir el naos.
  • opistòdomos: cambra posterior al naos.
  • àditon: una segona cambra que en alguns temples es troba connectada al naos.
  • basament: el temple reposa damunt una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual s’anomena estilòbat.
  • peristil: columnata exterior, a tot el voltant (perípter) o només a la façana (pròstil quan l’ocupen de banda a banda o in antis quan queden entre dues parets). Segons el nombre de columnes a la part frontal els temples són tetràstils (quatre columnes), hexàstils (sis), octàstils (vuit)... Les columnes són d’ordre dòric o jònic, mentre que l’ordre corinti n’és una derivació posterior.
  • frontó: espai triangular determinat en els costats menors pel doble vessant de la teulada.
  • entaulament és la part de les façanes entre les teulades o frontons d’una banda i les columnes de l’altra: està compost per l’arquitrau, el fris i la cornisa. El fris pot ser continu en l’estil jònic o alternant mètopes i tríglifs en el dòric.
  • els frotons i els frisos són esculpits amb relleus que representen escenes mitològiques, sovint relacionades amb el déu al qual es consagra el temple.

Fora d’aquesta estructura generalitzada, alguns temples com el Filipèon d’Olímpia tenien forma de thólos, és a dir d’edifici circular.

Malgrat que avui dia en veiem unes restes d’una pedra immaculada, els temples eren pintats amb colors vius.

Maqueta del temple de Zeus a Olímpia, Musée du Louvre, París (S.G.). (1) naos, (2) prónaos, (3) opistòdomos, (4) peristil, (5) basament, (6) frontó, entaulament (10=7+8+9), arquitrau (7), fris (8+9), mètopes (8), tríglifs (9).

L'Hefesteion a l'àgora d'Atenes, construït a mitjan s. V a.C., possiblement el temple grec més ben conservat (S.G.).