|
EL SANTUARI
Reconstrucció
virtual del santuari d'Olímpia: (1) gimnasi, (2) palestra,
(3) Taller de Fídias, (4) Filipèon, (5) Pelòpion,
(6) altar de Zeus, (7) temple d'Hera, (8) Metroon , (9) tresors,
(10) temple de Zeus, (11) buleuteri, (12) pòrtic meridional,
(13) estadi, (14) hipòdrom.
|
| Edificis
religiosos del recinte sagrat (Altis) |
 |
Temple
de Zeus
El més gran i magnificent
dels
temples del santuari està dedicat a Zeus.
D'ordre dòric, va ser construït entre el 468 i el 457. El
frontó est representava els preparatius de la cursa entre
Pèlops i Enomau.
El frontó oest mostrava el combat entre els centaures i
els lapites. Les mètopes del fris representaven els dotze
treballs d'Hèracles. La cel·la estava dominada per
la colossal
estàtua de Zeus construïda per Fídias. El segle
VI va patir els efectes d'un terratrèmol, que va deixar
els tambors de les columnes caiguts a terra.
Davant el temple de Zeus s'alçava l'olivera sagrada
de la qual es treien les branques per fer les corones per
als vencedors olímpics.
|
|
L'altar
de Zeus
Format per una pedra base coberta per un munt en forma
cònica de cendres acumulades a partir dels sacrifics
a Zeus. Va anar pujant de nivell fins a arribar als
set metres d'alçada, que permetia que la crema
de les víctimes fos vista des d'arreu del santuari.
|
|
|
 |
Temple d'Hera (Heraion)
El dedicat a Hera
és un temple dòric que data de la fi del segle VII
a. C., un dels més arcaics del món grec. Les seves columnes
eren originàriament de fusta i van anar sent reemplaçades
al llarg dels segles per d'altres de pedra a mesura que
s'anaven fent malbé. Per això són diferents les unes de
les altres. L'interior allotjava les estàtues d'Hera i Zeus,
entre les de molts altres déus.
|
| |
|
Pelòpion
Túmul funerari de l'heroi
Pèlops envoltat per un mur amb una portalada monumental.
|
|
 |
Metroon
Temple dòric consagrat a
Meter o Rea
i construït a l'inici del s. IV o posteriorment.
|
|
Filipèon
Edifici rodó (tholos) iniciat
per Filip II de Macedònia (s. IV a. C.) en commemoració
de les victòries obtingudes una de militar (la batalla
de Queronea, 338 a. C.) i una altra en una cursa de
carros als Jocs Olímpics. És una exaltació
de la seva dinastia. Després de la mort de
Filip
va ser acabat per Alexandre
el Gran.
|
 |
|
|
|
Tresors
Estances en forma de templets donades per a les
ofrenes que cada ciutat feia al santuari.
|
|
Edificis i espais
esportius
|
|
 |
Gimnasi
Els termes gimnàs
i gimnasi (gumnasion)
provenen del grec
gumnoV 'nu'. Igual que
la palestra, era un edifici habitual en les ciutats
gregues, però a Olímpia només hi tenien accés els
participants dels Jocs per entrenar-s'hi abans de
les competicions. Era un edifici consistent en uns
pòrtics i unes cambres al voltant d'un espai a l'aire
lliure de forma rectangular, en el qual hi havia una
àmplia arena per als practicants del llançament de
disc i de javelina. A més disposava de dues pistes
per córrer, una de descoberta i una altra de coberta
per als dies de pluja o sol excessiu (doble), de la
mateixa llargària que l'estadi.
|
|
|
Palestra
La paraula palestra (palaistra)
prové de palh (pale) lluita'.
Consisteix en una arena quadrada envoltada d'un pòrtic que
dóna a un seguit de sales de descans, d'entrenament, banys
i vestidors. Les sales de conferències fan veure que també
s'hi desenvolupaven activitats intel·lectuals.
|
|
|
Estadi
En grec el terme
"estadi" (stadion)
tenia originàriament el significat d'una mesura de longitud
que variava segons les ciutats. A Olímpia tenia la longitud
de 192, 24 m. Com que un estadi era la distància bàsica
de la modalitat de cursa, la mateixa paraula va passar a
anomenar la pista on es corria, que tenia aquesta extensió,
delimitada per les dues línies de pedra blanca que marcaven
la sortida i l'arribada. La superfície rectangular era coberta
d'una barreja de sorra i terra. Tot al voltant hi havia
una vora de pedra amb algunes basses que proporcionaven
aigua fresca als atletes i al públic. El públic, que podia
arribar fins als 40.000 o 50.000 espectadors, s'estava dret
o s'asseia sobre l'herba dels pendents dels quatre costats.
Només els jutges (hel·lanòdices) s'acomodaven
en una tribuna amb seients de pedra. El públic hi accedia
des de la part superior dels pendents, mentre que els atletes
entraven a la pista per un túnel de 32 m. cobert per una
de les voltes més antigues de l'arquitectura grega.
|
|
Hipòdrom
No queda pràcticament cap vestigi d'aquesta
construcció perquè el riu Alfeu s'hi va desviar i
el va inundar. Era l'escenari de les curses de genets i
de carros i estava situat paral·lelament al sud de
l'estadi.
|
|
Altres
edificis
|
|
 |
Buleuteri
Seu del Consell
Olímpic, que s'hi reunia. S'hi guardaven els arxius
i davant l'estàtua de Zeus els atletes i entrenadors
feien el Jurament Olímpic.
|
|
|
Taller de Fídias
Taller on Fídias va construir la
gran estàtua de Zeus i la decoració interior del temple
de Zeus.
|
|
|
 |
Pòrtic meridional
Era un dels diversos pòrtics del
conjunt. Des d'aquest els hel·lanòdices
donaven la benvinguda als participants als jocs.
Els hel·lanòdices
eren els deu magistrats que organitzaven i supervisaven
els jocs. Eren elegits per a una Olimpíada.
|
|
| Pritaneu
Era el centre administratiu i una de les
seus dels
sacerdots. També s'hi celebraven els banquets oferts
als vencedors. A l'altar d'Hèstia
cremava dia i nit un foc que no es podia apagar mai.
|
|
Les reconstruccions virtuals
procedeixen de l'exposició virtual 1000
Years of the Olympic Games: treasures of Ancient Greece,
Powerhouse Museum de Sidney, visitada el novembre del 2003.
|
|
|
