ELS SACRIFICIS

Els sacrificis podien ser oferts per un individu particular -un cap de família en ocasió d’una celebració familiar-, una col·lectivitat com una associació religiosa o bé la polis en el cas dels sacrificis cívics.

• El principal tipus de sacrifici és el sagnant, en el qual s’immola un animal domèstic -un gall, una cabra, un porc o un bou-, que després sol ser consumit pels assistents. Se’n poden destacar alguns tipus:

  Gran sacrifici cívic: normalment un dels actes realitzats en el decurs dels festivals, serveix per confirmar el pacte entre la polis i els seus déus que garanteix l’ordre i la prosperitat, alhora que referma el vincle entre els ciutadans en menjar plegats la carn del sacrifici. Triada prèviament una víctima pura, aquesta és conduïda, guarnida amb cintes, fins a l’altar en una processó encapçalada pels sacerdots i els magistrats i amb acompanyament musical. Un cop es reuneix tothom al voltant de l’altar, el sacerdot pronuncia les pregàries mentre aspergeix aigua damunt el cap de la víctima i en llença al foc les primícies -grans d’ordi i alguns pèls del cap de l’animal. Tot seguit la víctima és abatuda i després degollada de manera que la sang brolli vers el cel abans de ruixar l’altar. A continuació s’esquartera l’animal mort: els fèmurs, descarnats i recoberts de greix, són ruixats amb una libació i cremats damunt el foc de l’altar, perquè el fum alimenti els déus i vehiculi la comunicació entre els déus i els homes. La resta la consumeixen en el mateix lloc els participants en el sacrifici: dels budells se’n fan embotits, les vísceres són reservades per als executors del sacrifici, la resta de la carn és bullida i repartida a parts iguals entre els assistents. Hecatombe: sacrifici de cent bous ofert en ocasions molt especials. Holocaust: segons quines ocasions exigien un sacrifici en el qual l’animal sencer era cremat i lliurat als déus. Així ho exigien les Erinis, deesses de la venjança, en el cas d’un homicidi o la necessitat d’aliment en el culte dels herois.

• Sacrifici sense sang: no s’ofereixen animals sinó aliments vegetals com tortells, fruits, plats cuinats, perfums. Són sacrificis quotidians dins les cases particulars o exigits per determinats cultes.

  Libació: consisteix a vessar un líquid -vi, llet, oli, aigua, hidromel- d’un recipient (anomenat fíale) abans de beure’n la resta. Sol ser un acte del sacrifici o bé un ritual quotidià, executat abans de menjar i dormir, en el moment d’una partença o d’una arribada, a l’inici d’un simposi... En el cas d’un jurament o d’una ofrena funerària es fa la libació vessant la totalitat del líquid.
  Libació al déu Dionís, Museio Arqueológico Nacional, Madrid (S.G.).

Sacrifici, Musée du Louvre, París (S.G.)

La religió grega