LA PREGÀRIA

Les pregàries s’adrecen als déus amb els sacrificis i les libacions, sigui una fórmula litúrgica predeterminada o bé una adaptació a una demanda particular. Sovint van acompanyades amb himnes i cants rituals. Als déus celestes hom s’hi adreça dempeus, alçant les mans al cel, mentre que als déus subterranis hom s’hi dirigeix estenent les mans cap a terra. L’estructura de la pregària sol ser sempre la mateixa: s’invoca la divinitat pel seu nom o els seus epítets, se li recorden els actes de pietat que s’han realitzat en el passat en el seu honor i finalment se li adreça la petició que se li vol fer.

Noia de terracotta amb ofrenes (ous i un garrí) procedent dels santuaris emporitans, s. V a.C.,
Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (S.G.).