ELS FESTIVALS
Els festivals eren un conjunt d’actes rituals en honor d’un déu que sovint duraven uns quants dies seguits, celebrats periòdicament -cada any, cada dos anys, cada quatre anys. Alguns festivals com els Jocs Olímpics, els Jocs Pítics o els misteris d’Eleusis eren panhel·lènics: atreien gent de totes les ciutats gregues i de vegades de més enllà. Però la majoria eren locals, celebrats a cada polis com les Panatenees i les Grans Dionísies a Atenes. A més, a la mateixa Atenes cada dem (llogaret o barri), cada tribu i cada fratria (subdivisions de la ciutadania atenesa) tenien les seves pròpies festes. Durant els festivals de la polis tots aquells que s’ho podien permetre es prenien uns dies de vacances per poder-hi participar.
Entre els actes de tot festival no hi podien mancar sacrificis i processons en què hi havia una gran participació popular. En les processons solien participar representants dels diversos sectors de la societat transportant objectes sagrats com l’estàtua d’un déu, ofrenes, etc. Com a ritus religiosos d’alguns festivals ens pot resultar més estrany que se celebressin concursos atlètics, musicals, dramàtics o poètics, sempre orientats a escollir el millor de cada disciplina: curses de carro, a peu, competicions de lluita, llançament de disc o de javelina, concursos entre cors de cantaires o entre rapsodes que recitaven poemes èpics, certàmens dramàtics per elegir el millor autor, el millor actor protagonista i el millor coreg. La competició (agon) era un tret característic de la civilització grega, i el fet de canalitzar-la en els festivals sota la sanció dels déus es pot considerar una manera d’evitar el conflicte social que en pogués derivar. A més els concursos eren espectacles grats per als déus, com ho eren per als mortals.
Noies participant en la processó de les Panatenees
en el fris del Partenó, British Museum, Londres, (S.G.).
 |
 |
