L’ENDEVINACIÓ
Com que la religió grega no tenia una doctrina oficial ni llibres de la veritat revelada ni uns sacerdots imbuïts d’una autoritat suprema, era sovint difícil saber què era acceptat pels déus. L’endevinació (mantiké) exercida pels oracles i pels vidents complia amb aquesta funció. En la religió grega hi havia dos tipus d’endevinació, ambdues orientades a esbrinar la voluntat dels déus: la inspirada pels déus i l’exercida per mitjà d’una tècnica. En la primera l’endeví rebia directament el missatge dels déus com la pitonissa de Delfos. En canvi, en la segona l’endeví exercia una tècnica apresa amb l’objectiu d’interpretar la voluntat divina. Les tècniques emprades eren molt diverses: la fressa de les fulles d’un roure sagrat remogudes pel vent a l’oracle de Dodona, el vol i els crits de les aus, l’examen de les vísceres d’una víctima o la interpretació dels somnis. Els santuaris on el déu parlava a través de l’endevinació s’anomenaven oracles. Els més famosos com els de Delfos o Dodona atreien multituds que acudien per consultar-los i moltes ciutats hi enviaven representants abans de prendre decisions importants. Així mateix com a acte previ a entrar en batalla es prenien els auguris.
Vegeu, a més, l ’oracle de Delfos
El roure sagrat
de Zeus, a Dodona (S.G.).
 |
 |
