Els ritus funeraris començaven el mateix dia de la mort: les dones de la família rentaven el cadàver, l’untaven amb perfums, el vestien de blanc, el cobrien amb un llençol, deixant la cara descoberta, i el guarnien amb flors. Preparat així, era exposat durant un dia o dos en un llit posat al vestíbul de la casa, on parents i amics acudien a retre-li els últims respectes, mentre les dones de la família, endolades amb vestits negres, ploraven i cantaven un plany ritual. En certes èpoques es posava una moneda dins la boca del mort, un òbol que havia de servir per pagar a Caront, el barquer que transportava les ànimes a través de la llacuna Estígia, i de vegades també un tortell per aplacar Cèrber, el terrible gos de tres caps que vigilava l’entrada dels inferns. La moneda a la boca s’explica perquè a Grècia hi havia el costum d’utilitzar la boca com a moneder.

L’endemà abans de l’alba s’iniciava la comitiva fúnebre sobre el mateix llit de l’exposició, dut a força de braços o en un carro. Encapçalada per una dona amb un vas per a libacions, la seguien els homes i, al darrere, les dones. Tancaven la comitiva els músics d’oboè.

La processó acompanyava el cos fins a la necròpolis o cementiri, situat als afores de la ciutat, generalment al costat dels camins que hi duen. El cos podia ser inhumat simplement sobre un llit de fulles o bé dins una caixa de fusta o fang. També podia ser cremat en una pira i després les cendres recollides i ficades en una urna que s’enterrava. Al costat del cadàver es dipositaven objectes com armes, vasos de ceràmica, joies, joguines, que proporcionen pistes als arqueòlegs actuals sobre l’edat, el sexe o la condició social del difunt. Igualment solia donar-ne informació destinada als vius el monument funerari que s’alça damunt el túmul de terra que cobreix la tomba -monument que podia ser una columna, un vas, una escultura, una estela amb un relleu o una inscripció, un templet... Un cop enterrats el cos o les cendres, es feien ofrenes d’aliments, perfums i libacions. De tornada a casa els familiars es purificaven rentant-se tot el cos i celebraven un banquet. També calia purificar la casa l’endemà.

El culte dels morts era un aspecte cabdal de la religió familiar: calia commemorar la mort el tercer, novè i trentè dia després dels funerals, amb libacions, sacrificis i banquets. Era el deure de la família mantenir les tombes i celebrar els ritus anuals en l’honor dels difunts per tal que els seus esperits no perseguissin els vius com a espectres. Cada aniversari s’havia de visitar la tomba, fer-hi libacions i ofrenes d’aliments en vasos foradats perquè poguessin arribar al difunt que, enterrat i tot, seguia necessitant-los per renovar la seva força. La idea que els grecs d’època clàssica tenien de la vida després de la mort era més aviat poc definida. Les ànimes dels morts eren vistes poc més que com unes ombres i la idea que una vida virtuosa rebia en l’Hades el premi d’una eternitat feliç o una persona malvada el càstig d’un turment indefinit va ser una elaboració tardana.

Podeu visitar també la secció relacionada:

Hades - Viatge als inferns

Tres escenes de rituals de la mort (de dalt a baix): lècitos o vas per a perfums que representa una vetlla, una ceràmica sud-itàlica amb una dona de dol, i un altre lècitos amb el culte d'un mort, British Museum, Londres (S.G.)