ELS MAGISTRATS
Arconts
De les magistratures sortejades la més important és l'arcontat. Els arconts (archóntes) eren nou més un secretari (grammateús), escollits en un inici entre els ciutadans de les dues primeres classes, si bé les condicions de cens van anar desapareixent amb el temps. Les seves funcions eren sobretot religioses i judicials. Dels nou els més prestigiosos eren l'arcont rei (basileús), que presidia tota la vida religiosa, el polemarc, president del Pal·ladi o tribunal dels estrangers, i l'arcont epònim, que donava nom a l'any. Els altres sis eren els tesmotetes, encarregats d'examinar les lleis i evitar les contradiccions. En realitat l'arcontat tenia més prestigi que no pas poder real, perdut a favor dels estrategs
Els estrategs (strategoí)
Deu estrategs. especialment des de Pèricles l'estratègia esdevé la magistratura suprema, gràcies al fet que és electiva i, a més, reelegible, i sobrepassa sovint les seves atribucions teòriques de comandància de l'exèrcit per la capacitat de convicció davant l'assemblea d'estrategs com Pèricles, Nícias i Alcibíades. En canvi, al segle IV a.C. els estrategs retornen a les seves funcions exclusivament militars.
 |
 |
