ELS AMORS DE ZEUS

Zeus descobreix Hera en una mètopa del temple E de Selinunt (Sicília), c. 460 a.C., Museo Archeologico Regionale, Palerm.

Zeus es va casar amb la seva germana Hera, però, casat i tot, va tenir incomptables aventures amb altres deesses i dones. 

Júpiter i Juno al mont Ida de James Barry (1742-1806).

Entre les seves nombroses aventures amoroses i transformacions de Zeus destaquen les explicades a continuació, que són el tema de les pintures o gravats esmentades al costat:

Amors de Zeus

Obres

Acrisi, rei d'Argos, va saber un oracle segons el qual el seu propi nét el mataria. Així, per evitar que la seva filla Dànae quedés embarassada, va tancar-la en un soterrani de bronze, ben vigiada.  Zeus  va aconseguir entrar-hi a través d'una esquerda del sostre, un cop transformat en una pluja d'or, que la va fecundar. De Zeus i Dànae va néixer Perseu.

Dànae de Tiziano Vecellio, 1553-1554, Museo del Prado, Madrid.
Pintor venecià del barroc.

 

Dànae de Gustav Klimt (1907-08), col·lecció privada, Graz.

Pintor austríac de l'Art Nouveau.

Quan Zeus va intentar seduir una sacerdotessa d'Hera anomenada Io, aquesta va fugir. Aleshores el déu es va convertir en una densa boira per atrapar-la i prendre-li la virginitat. Posteriorment va transformar la noia en una vedella per amagar-la de la ira d'Hera. Però la deessa, desconfiada, va posar-la sota la vigilància d'Argos, un monstre de cent ulls. De Zeus i Io va néixer Èpafos

Júpiter i Io de Correggio (Antonio Allegri), c. 1532, Kunsthistorisches Museum, Viena.

Pintor italià del renaixement.
Cal·listo era una nimfa del bosc, una de les companyes d'Àrtemis que havien fet vot de viginitat. Com que defugia els mascles, va ser seduïda per Zeus sota la forma d'Àrtemis i en va quedar embarassada. Un dia que Àrtemis i les seves companyes es van banyar en una font, Cal·listo es va veure obligada a despullar-se i a descobrir el seu embaràs. Àrtemis la va castigar per trencar el seu vot transformant-la en ossa. Finalment Zeus la va convertir en la constel·lació de l'Ossa Major.

Júpiter sota la forma de Diana i la nimfa Cal·listo, de François Boucher, 1759, Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas City,

Pintor francès rococò.

Alcmena era la fidel esposa d'Amfitrió, rei de Tebes. Zeus se'n va enamorar i per posseir-la va prendre l'aparença d'Amfitrió quan aquest era a la guerra. D'aquesta manera van passar la nit junts i de la seva unió de Zeus i Alcmena va néixer Hèracles.

Gravat del segle XVII de la comèdia de Molière, Amphitryon.

Zeus es va enamorar de Leda, l'esposa del rei d'Esparta, Tindàreu, i s'hi va unir sota la forma de cigne. Però, com que tot seguit va ser posseïda pel seu marit, va quedar embarassada de tots dos. D'aquestes dues unions va pondre dos ous, dels quals van néixer dues filles, Hèlena i Clitemnestra, i dos fills, Càstor i Pòl·lux. 

Leda Atòmica de Salvador Dalí,1949, Teatre-Museu Dalí, Figueres.

Pintor surrealista català, que hi va pintar la seva esposa Gala com si fos Leda.

Leda de Leonardo da Vinci, Galleria Borghese, Roma.

Artista i científic italià del renaixement.

Ganimedes era un adolescent troià que feia de pastor. Era el més bell dels mortals, tant que Zeus se'n va enamorar i, transformat en una àguila, el va raptar i se'l va endur volant fins a l'Olimp. Allà dalt va esdevenir el coper de Zeus: li servia el nèctar, la beguda dels déus. 

El rapte de Ganimedes de Correggio (Antonio Allegri), 1531-1532, Kunsthistorisches Museum, Viena.

A partir de l'explicació dels amors de Zeus dedueix a quins títols de la llista anterior corresponen les obres reproduïdes en aquest exercici.