MITES: ACTIVITATS

 

El Laberint de Creta

1. Llegeix el conte "La casa de Asterión" de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges. Si vols el pots llegir en versió catalana o el pots trobar en la versió original castellana en el recull titulat El Aleph, on va ser publicat el 1949, o en una de les adreces web següents:

http://www.literatura.us/borges/lacasa.html
http://www.apocatastasis.com/la-casa-de-asterion.htm
http://www.mundolatino.org/cultura/borges/borges_6.htm

2. Després de llegir el conte i el mite contesta les següents preguntes:

  1. Qui et sembla que és Asterió?
  2. Com és el seu aspecte físic?
  3. Qui és la reina mare d'Asterió?
  4. Com és la casa d'Asterió?
  5. Qui són els nou homes que entren cada any a la casa d'Asterió?
  6. Asterió espera el seu redemptor. Qui és i com actua?
  7. Teseu se sorprèn que el Minotaure no s'hagi defensat. Per què creus que no ho ha fet?
  8. El relat de Borges està inspirat en el quadre de Watts aquí reproduït. Creus que l'actitud del Minotaure de Watts s'assembla a la de Borges? Per què?

El Minotaure, George Frederick Watts, 1885. Tate Gallery, Londres.

Èdip i el casal de Tebes

1. Completa l'arbre genealògic del casal de Tebes.

2. Informa’t de què és en psicoanàlisi el complex d’Èdip. Pots consultar per exemple el web Filòpolis. Després de llegir la narració del mite, considera si és adient la designació que li va donar Freud. Pots partir d’aquestes paraules de Iocasta, amb les quals cerca de calmar Èdip davant del temor d’aquest que es compleixi la profecia del matrimoni amb la seva mare:

"Què pot témer l’home que viu dominat pel destí i no té cap previsió certa de res? El millor és viure a l’atzar, com cadascú pugui. Però tu no has de témer res respecte a les noces amb la teva mare, perquè són molts els mortals que en somnis han realitzat aquest casament. Qui no es capfica per aquests problemes té la vida més planera".

Sòfocles, Èdip rei, vv. 977-983, traducció de J. Castellanos.

3. Mira la pel·lícula Èdip rei dirigida per Pier Paolo Pasolini i a continuació reflexiona sobre quin sentit pot tenir adaptar mites grecs al cinema i si et sembla correcta la manera com ho ha fet Pasolini. Si et queden ànims pots seguir amb Medea del mateix director.

 

Jàson i els Argonautes

1. Els tràgics i poetes grecs no tenien gaire escrúpols a introduir canvis en la narració dels mites. Això passa també en aproximacions modernes als mites. Mira la pel·lícula Jàson i els Argonautes dirigida per Don Chaffey i assenyala totes les diferències que han introduït els guionistes respecte al mite clàssic. Tenint en compte que és una pel·lícula d'aventures, intenta justificar-ho.

Hèracles, d'heroi a déu

1. Activitat d'associació: Els dotze treballs d'Hèracles.

2. Qüestionari: Els dotze treballs d'Hèracles.

 

La guerra de Troia

1. Quines conseqüències va tenir el judici de Paris?

2. Llegeix el conte "A les portes de Troia" de Quim Monzó, publicat dins el recull titulat Guadalajara (Barcelona, Quaderns Crema, 1996). En què es diferencia aquest relat del final tradicional de la guerra de Troia?

3. Inventa't ara tu un altre final per a la guerra de Troia i posa'l per escrit.

4. Mots encreuats: la guerra de Troia.

5. Trencaclosques: reconstrueix el mosaic del sacrifici d'Ifigenia trobat a Empúries.

6. Després de veure la pel·lícula Troia de Wolgang Petersen (2004), enumera les alteracions que introdueix respecte del mite de la guerra de Troia.

Monstres i éssers prodigiosos

1. Exercici d'associació: iconografia dels monstres i éssers prodigiosos.

2. Exercici d'associació: vocabulari dels monstres i éssers prodigiosos.

3. Exercici d'omplir forats: vocabulari dels monstres i éssers prodigiosos.

 

General

1. Exercici d'associació: els signes del Zodíac. Quan hagis acabat conserva els resultats per a l'activitat següent.

2. A partir de la relació que has establert a l'activitat anterior entre les constel·lacions del Zodíac i els mites, hauràs pogut observar que la transformació dels personatges a constel·lacions sol ser una recompensa donada pels déus. Tot i així de vegades és un càstig dels déus. Reparteix les diverses constel·lacions en dues llistes segons si el seu origen és un premi o un càstig.

3. La mitologia també té utilitats científiques. Comprova-ho amb aquest exercici d'associació: noms d'elements químic d'origen mitològic.