LES GUERRES PÚNIQUES

Roma, després d'haver aconseguit sotmetre al seu poder tota la península Italiana, ha esdevingut una potència mediterrània del mateix nivell que Cartago, ciutat del nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia) fundada originàriament pels fenicis. Els cartaginesos havien establert colònies per tot el nord d'Àfrica, el sud de la península Ibèrica (Màlaca o Málaga, Gadir o Cadis), Eivissa, Còrsega, Sardenya i Sicília. La seva força comercial els feia competidors de les colònies gregues de la península Ibèrica -Empòrion-, la costa occitana -en la qual destacava Massàlia- i Sicília -on la principal era Siracusa. En aquesta situació Roma i Cartago eren dues potències en expansió destinades a enfrontar-se pel domini del Mediterrani occidental. Cladrien res cruentes guerres perquè una de les dues triomfés definitivament sobre l'altra.

La primera guerra púnica (264-241 a.C.)

La segona guerra púnica (218-201 a.C.)

La tercera guerra púnica (149-146 a.C.)

Mapa de les guerres púniques

Reconstrucció de Cartago.