ELS CONFLICTES SOCIALS

Als inicis de la República els patricis tenien el monopoli del poder polític- gràcies a l'accés restringit al senat i a les principals magistratures- i la major part dels recursos econòmics, mentre que la plebs estava apartada dels òrgans de govern. A més a més molts plebeus pobres es trobaven forçats a treballar els camps dels grans terratinents per pagar els deutes que havien contret en moments de penúria. Durant la primera època de la República els plebeus van lluitar llargament per obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i per acabar amb la servitud per deutes. Una de les fites que recull la tradició va ser l'anomenada seccessió de la plebs (493 a.C.): els plebeus van abandonar el recinte de la ciutat per instal·lar-se temporalment al mont Aventí i crear institucions pròpies de la plebs, al marge del sistema republicà: magistrats -tribuns de la plebs i edils- i una assemblea -consell de la plebs. La primera consecució dels plebeus va ser la redacció escrita de les lleis, fins aleshores consuetudinàries i només conegudes pels magistrats patricis. En efecte, a mitjans del s. V a.C. (c. 450) dues comissions de deu juristes (decemuiri) van posar per escrit la Llei de les dotze taules, les quals, malgrat que confirmaven els privilegis del patriciat, suposaven l'avenç de fer públic per primer cop el dret i és un dels primers textos escrits en llatí. A poc a poc els plebeus van anar aconseguint altres concessions: la integració progressiva de les institucions plebees -tribú de la plebs, edils, consell de la plebs- al sistema republicà, la possibilitat de celebrar matrimonis mixtos entre membres de totes dues classes, l'obertura del consolat, el càrrec públic més alt, als plebeus, i a les altres magistratures. De tota manera els qui més van beneficiar-se van ser una elit minoritària dels plebeus, que acabarien integrant-se en la nova noblesa patrícia-peblea.

Inscripció amb fasces representats en relleu, British Museum, Londres (S.G.).