Tots els ciutadans romans tenien dret a participar en tres tipus d'assemblees diferents anomenats comicis (comitia):

• els comicis curiats per als patricis o el consell de la plebs per als plebeus,
• els comicis centuriats, en què votaven dividits en cinc classes censitàries (segons la riquesa), van esdevenir l'assemblea amb més atribucions. Les cinc classes es dividien en grups que comptaven com un vot, compostos de manera que el vot dels ciutadans de les classes més altes valia més que el de les més baixes. Es reunien al Camp de Mart.
• els comicis tribals: els ciutadans hi participaven aplegats en tribus segons el seu origen (rurals o urbanes), de manera que el vot dels camperols pesava més que no el dels habitants de la ciutat.

Cada classe de comici tenia unes funcions diferents: elegien uns magistrats o altres, aprovaven un determinat tipus de lleis o jutjaven segons quins delictes. La principal limitació era que només podien votar les lleis que els presentaven els magistrats i no podien dur la iniciativa legislativa. Aquest fet i la participació en grups els feien molt menys democràtiques que l'assemblea de l'Atenes clàssica.

El lloc de reunió era la major part de vegades al Comitium, al fòrum. Primer es votava oralment. Més tard el vot va ser escrit i secret. Els votants havien d'escriure en una tauleta (tabella) el seu vot. Tot seguit passaven un pont i penetraven en un clos on dipositaven el vot en una urna que hi havia a l'entrada. Un cop dins el clos no podien sortir fins a la fi de la votació per evitar vots dobles.