EL DATIU

El datiu serveix per indicar la persona (o eventualment animal o cosa) interessada en l’acció verbal. Aquest interès pot ser de diverses classes: un benefici (exemples 1, 2, 6, 7), un perjudici (2, 3, 4, 5), un punt de vista (8)... Per tant, la seva funció és la de CI (quan depèn del verb) i la seva traducció normalment és amb la preposició ‘a’ o amb ‘per a’. El datiu mai du preposició.

(1) Tu mihi hercle argentum dabis (Plaute). I tant que em donaràs els diners.

(2) Qui diligebant hunc, illi fauebant (Ciceró). Els qui estimaven l’un afavorien l’altre.

(3) Malum ego uobis dabo, ni abitis (Plaute). Us faré mal, si no marxeu.

(4) Probus inuidet nemini (Ciceró). L’honest no enveja ningú.

(5) Lupus est homo homini (Plaute). L’home és un llop per a l’home.

(6) Etiamsi nos nobis non timeremus, tu tibi metuere debueres (Sèneca). Tot i que nosaltres no tenim por per nosaltres, tu sí que hauries de tenir por per tu.

(7) Non scholae sed uitae discimus (Sèneca). No aprenem per a l’escola sinó per a la vida.

(8) Quintia formosa est multis, mihi candida, longa, recta est (Catul). Quíntia és bella per a molts, però per a mi és pàl·lida, llargaruda i estirada.

Observacions:

• El règim del verb no sempre coincideix en llatí i en català: alguns verbs llatins es construeixen amb un CI mentre que els seus corresponents en català duen CD (exs. 2 i 4).
• Alguns verbs llatins poden construir-se en acusatiu o en datiu segons la relació que es vulgui expressar: metuo alicui (dat.) ‘temo per algú’ / metuo aliquem (ac.) ‘temo algú’ (ex. 6).
• Recordeu que per saber el règim dels complements verbals cal fixar-se en les indicacions o els exemples que donen els diccionaris en les entrades dels verbs.

L’expressió de l’interès es troba igualment en la base de certs usos del datiu, que cal tenir en compte de cara a la comprensió o la traducció dels textos:

1. Datiu ètic

Indica l’interès d’algú en l’enunciat de l’oració sense aportar-hi informació objectiva sinó tan sols una implicació emocional. També es dóna en català en frases com “El nen no em menja” (donant a entendre que això em preocupa) i per tant el podem traduir amb un CI (ex. 9). Ara bé, no sempre és possible traduir-lo (10).

(9) Cur perdis adulescentem nobis? (Terenci) Per què ens arruïnes el xicot?

(10) Quid tibi uis, insane? (Horaci). Què vols, boig?

2. Datiu possessiu

A partir del valor d’interès el datiu pot expressar possessió, amb un significat semblant als del verb habeo o possideo però amb una construcció diferent. Ho podem comparar amb les frases següents: ‘Tens una carta’. / ‘Hi ha una carta per a tu’.

El datiu possessiu es construeix així: cosa posseïda (nominatiu) + posseïdor (datiu) + verb sum (concordant amb el nominatiu). Exemple:

(11) Est patri meo domus (Plaute) = Pater meus domum habet. El meu pare té una casa.

El datiu possessiu s'utilitza per dir el nom d'algú. En aquest cas el nom sol anar en nominatiu (concordant amb nomen) o en datiu (concordant amb el pronom o el substantiu que es refereix a la persona:

(12) Mihi nomen est Marcus. / Mihi nomen est Marco. Em dic Marc.

(13) Quid est tibi nomen? (Plaute). Com et dius?

(14) Mihi est Menaechmo nomen (Plaute). Em dic Menecme.

3. Datiu simpatètic

Expressa l’interès emocional de la persona en l’enunciat alhora que indica un vincle possessiu. En català també el trobem en frases com “Se’ns ha mort el gos”, on el CI expressa un sentiment subjectiu, enfront d’un enunciat objectiu com “S’ha mort el nostre gos”. Sovint es pot traduir com a CI per mantenir-ne el valor afectiu però de vegades ens hem de conformar a traduir-lo amb un possessiu.

(15) Edepol uel elephanto in India, quo pacto ei pugno praefregisti bracchium (Plaute). Dimonis, i a aquell elefant de l’Índia, com li vas trencar un braç d’un cop de puny!.

(16) Mi est natalis dies (Plaute). És el meu aniversari.

4. Datiu de finalitat

Indica la finalitat o l’efecte d’alguna cosa. Sovint es construeix amb sum i es pot traduir per ‘servir per a’ (ex. 17) o per altres expressions com ‘merèixer’, ‘provocar’, ‘resultar’, ‘ser’ (exs. 18, 19). Amb altres verbs es pot traduir per ‘com a’, ‘per a’ (20, 21).

(17) Filius meus alicui rei est etiam (Terenci). El meu fill serveix encara per a alguna cosa.

(18) Hoc laudi est (Terenci). Això mereix lloança.

(19) Ad dicendum impedimento est aetas et pudor (Ciceró). L’edat i el pudor resulten ser un obstacle per parlar.

(20) Oleas esui optime condi scribit Cato (Varró). Cató diu que les olives s'adoben molt bé per menjar.

(21) Consul locum castris cepit (Livi). El cònsol va triar un lloc per al campament.

El datiu de finalitat pot dependre d’un substantiu. Per exemple:

(22) Bobus medicamentum (Cató). Medicament per a vaques.

5. Doble datiu

El datiu de finalitat pot anar acompanyat d’un datiu que indiqui la persona interessada o afectada. En aquests casos, doncs, sol haver-hi un datiu de cosa i un de persona.

(23) Haec non uoluptati tibi esse satis certo scio (Terenci). Sé prou bé que això no et fa goig.

(24) Ille qui me cepit dat me huic dono militi (Plaute). Aquell que em va capturar em dóna com a regal a aquest soldat.

(25) Caesar omnem ex castris equitatum suis auxilio misit (Cèsar). Cèsar va enviar tota la cavalleria als seus per donar-los suport.

(26) Odi odioque sum Romanis (Livi). Odio els romans i sóc objecte del seu odi.

6. Datiu agent

La persona interessada pot coincidir amb la que porta a terme l’acció i, per tant, el datiu pot ser equivalent a un complement agent. És el més habitual amb la perifràstica passiva, construïda amb gerundiu (ex. 27), i menys freqüent amb els temps compostos de participi perfet (28) i amb el sistema de present passiu de determinats verbs (29).

(27) Faciendum (est) id nobis quod parentes imperant (Plaute). Nosaltres hem de fer allò que els pares ens manen.

(28) Cur imprudenti cognita (est) culpa mihi? (Ovidi) Per què, imprudent de mi, vaig conèixer un crim?.

(29) Consulatus tibi quarebatur (Ciceró). Aspiraves al consolat.

7. Datiu de direcció

Amb un petit nombre de substantius (caelum, terrae, pelagus, Olympus, Auernus, urbs) el datiu pot indicar direcció. Es refereixen a llocs susceptibles d’entendre’s com a personificats, en tant que residència de déus o humans, i per tant no exempts de la noció d’interès.

(30) It clamor caelo (Virgili). La cridòria arriba al cel.

8. Datiu CAdj

El complement d’adjectiu sovint es construeix amb datiu per indicar la persona o cosa interessada en la noció nominal. Es dóna sobretot amb adjectius que denoten benevolència (ex. 31), conveniència, utilitat (32), semblança (33) –amb els seus respectius contraris-- i proximitat (34). De tota manera, altres adjectius també poden dur datiu (31).

(31) Stulta es plane, quae illum tibi aeternum putes fore amicum et beneuolentem (Plaute). Ets ben ximple si creus que ell mantindrà la seva amistat i benevolència amb tu per sempre.

(32) Militiae quamquam piger et malus, utilis urbi (Horaci). Tot i que mandrós i dolent per a la vida militar, és útil per a la ciutat.

(33) Ille mi par esse deo uidetur (Catul). Ell em sembla igual a un déu.

(34) Flamma fumo est pròxima (Plaute). La flama és pròxima al fum.

	.