EL GERUNDI I EL GERUNDIU

1. Morfologia del gerundi i del gerundiu

GERUNDI 'cantant, cantar'  
T (tema de present) + -ndum -i (=subst. 2a. declin)
3a conj. VT (vocal temàtica) = -e- / 4a. conj. i mixta VT = -ie-

 

conjugació gerundi (acusatiu) gerundiu (nominatiu)

1a conj.
2a conj.
3a conj.
4a conj.
conj. mixta (3/4)

 amandum
habendum
legendum
audiendum
capiendum		 amandus -a -um
habendus -a -um
legendus -a -um
audiendus -a -um
capiendus -a -um

Declinació del gerundi

cas formació
acusatiu T + -ndum
genitiu T + -ndi
datiu T + -ndo
ablatiu T + -ndo

Declinació del gerundiu

En canvi, el gerundiu es declina com un adjectiu de tres terminacions.

.
sing.
pl.
masc.
fem.
neutre
masc.
fem.
neutre
N.

amandus

amanda

amandum

amandi

amandae

amanda
V.

amande

amanda

amandum

amandi

amandae

amanda
Ac.

amandum

amandam

amandum

amandos

amandas

amanda
G.

amandi

amandae

amandi

amandorum

amandarum

amandorum
D.

amando

amandae

amando

amandis

amandis

amandis
Ab.

amando

amanda

amando

amandis

amandis

amandis

 

2.Sintaxi del gerundi

És un substantiu verbal
  • Es declina i fa una funció de substantiu
  • Pot portar complements verbals

El gerundi té, per tant, el valor d'un substantiu verbal, igual que l'infinitiu. Quina és, doncs, la diferència amb l'infiniitiu? Mentre que l'infinitiu no es declina i en llatí clàssic només funciona com a subjecte i CD, el gerundi té tots els casos llevat del nominatiu perquè pot exercir totes les altres funcions.

Cas - funció
Substantiu verbal
Exemple
Nominatiu (Subj.) infinitiu Legere utile est. Llegir és útil.
Acusatiu (CD ) infinitiu Legere cupio. Desitjo llegir.
prep. + Acusatiu (CCFinal) ad + gerundi Ad legendum utile est. És útil per llegir.
Genitiu (CN i CAdj) gerundi Cupidus legendi sum. Estic desitjós de llegir.
Datiu (CCFinal) gerundi Do operam legendo. Em dedico a llegir.
Ablatiu (CC) gerundi (amb prep. o sense) Legendo discimus. Aprenem llegint.
Egregius in dicendo est. És excel·lent en el parlar.

Com que en la nostra llengua l'infinitiu sí pot portar preposició, l a traducció del gerundi serà la majoria dels casos un infinitiu amb la preposició que convingui, però l'ablatiu sense preposició també es podrà traduir amb un gerundi.

El gerundi té diversos usos segons els seus casos:

  1. L'acusatiu, sempre precedit de la prep. ad, expressa finalitat (traducció: 'a, per, per a' + infinitiu). Ex: Ad consolandum litterae ualuerunt. La carta va servir per consolar-me.
  2. El genitiu:
    • Sense preposició, és CN o CAdj (traducció: 'de' + infinitiu). Ex: Ars amandi L'art d'estimar.
    • Amb les preposicions causa i gratia, el genitiu té valor final (traducció: 'a, per a' + infinitiu). Ex: Chrysippus (...) praeter mundum cetera omnia aliorum causa esse generata, ut (...) animantes autem hominum, ut equum uehendi causa, arandi bouem, uenandi et custodiendi canem (Ciceró). Crisip (va dir) que llevat del món tota la resta ha estat generat en interès d'altres, com els animals en interès dels éssers humans, com el cavall per transportar, el bou per llaurar, el gos per caçar i vigilar.
  3. El datiu, molt rar, expressa també finalitat (traducció: 'a, per, per a' + infinitiu). Ex: Aptat habendo ensemque clipeumque (Virgili). S'ajusta l'espasa i l'escut per subjectar-los bé.
  4. L'ablatiu:
    • sense preposició, té sentit modal, i es pot traduir amb gerundi: Ex: Loqui loquendo discitur. S'aprèn a parlar parlant.
    • amb una preposició, el seu valor depèn de la preposició i se sol traduir amb la prep.+ infinitiu: EX: De beate uiuendo disputauimus. Vam discutir sobre el viure feliçment.

3. Sintaxi del gerundiu

És un adjectiu verbal passiu
  • Concorda amb un substantiu
  • Té valor passiu

Les construccions de gerundiu són equivalents a les del gerundi amb complement directe. La diferència és que el gerundi és un substantiu actiu, mentre que el gerundiu és un adjectiu passiu. Així doncs, el gerundi concorda en gènere, nombre i cas amb el substantiu que amb el gerundi és CD. El gènere i el nombre depenen del substantiu, mentre que el cas depèn del valor de la construcció de gerundiu. De fet, en llatí és molt més habitual la construcció del gerundiu que no pas la del gerundiu amb complement directe.

La traducció és igual tant si és gerundi com si és gerundiu: infinitiu (o gerundi) + CD.

Ad + acusatiu (traducció: 'a, per, per a' + infinitiu)

Gerundi:

Gerundiu:

ad libertatem defendendum

ad libertatem defendendam

 per defensar la llibertat

Ablatiu (sol): modal (traducció: gerundi)

Gerundi:

Gerundiu:

Tollendo superstitionem

Susperstitione tollenda

non tollitur religio. Eliminant la superstició, no s'elimina la religió.

Ablatiu (amb preposició)

Gerundi:

Gerundiu:

Multum temporis consumpsit

in pontem faciendo.

in ponte faciendo

 Va estar molt de temps a fer el pont.

Datiu: finalitat (traducció: 'a, per, per a' + infinitiu)

Gerundi:

Gerundiu:

Vrbem condendo

Vrbi condendae

 locum elegerunt. Van escollir un lloc per fundar la ciutat.

Genitiu (traducció: 'de' + infinitiu)

Gerundi:

Gerundiu:

cupidus legendi carmina

cupidus carminum legendorum

desitjós de llegir versos

Nota important: El genitiu, amb les preposicions causa i gratia, té valor final (traducció: 'a, per a' + infinitiu). Ex:

Legati uenerunt pacis petendae causa. Van venir un legats a demanar la pau.


4. La conjugació perifràstica passiva

La perifràstica activa (part. futur + ser) té una conjugació equivalent en veu passiva. La conjugació perifràstica passiva de qualsevol verb es forma amb el gerundiu del verb (concordant amb el subjecte) i el verb sum.

Enfront de la perifràstica activa amb els valors d'imminència, destí o intenció, la passiva sol tenir el valor d'obligació i es pot traduir per 'haver de' + infinitiu o una altra expressió d'obligació ('cal').

Praeponenda est diuitiis gloria. La glòria ha de ser preferida a les riqueses / Cal preferir la glòria a les riqueses.

En la perifràstica passiva el Complement Agent de persona ha d'anar en datiu.

Caesari omnia uno tempore erant agenda. Tot havia de ser fet per Cèsar alhora / Cèsar ho havia de fer tot alhora.

Igual que en totes les formes compostes d'infinitiu, en la perifràstica passiva sovint apareix l'infinitiu amb el verb sum el·líptic:

Hoc concedendum (esse) non puto. Considero que això no ha de ser concedit / no s'ha de concedir.