ORACIONS SIMPLES: INTERROGATIVES
Les oracions simples en modalitat interrogativa es divideixen en els tipus següents:
1) Interrogativa total: es refereix a tot l'enunciat. Es pot indicar només amb l'entonació o, a més, amb una partícula interrogativa. Les partícules interrogatives poden ser -ne, que s'afegeix a la primera paraula de la frase, nonne (quan s'espera una resposta afirmativa), num (quan s'espera una resposta negativa) o an (reforçant una afirmació apassionada).
Tu quoque, fili mi? Tu també, fill meu?
Suntne etiam Nymphae deae? (Ciceró) Són les nimfes també deesses?
Canis nonne similis lupo? (Ciceró) Que potser un gos no s'assembla a un llop?
Num dubium est? (Ciceró) Que potser és veritat?
An tu haec non credis? (Ciceró) És possible que no ho creguis?
La resposta 'sí' es fa amb els adverbis afirmatius ita, sic, sane, uero, etiam, quidem o repetint el verb, p. ex. sunt o credo en les exemples anteriors. La resposta 'no' es fa amb un adverbi de negació (non, minime) o repetint el verb amb non: p. ex. non sunt o non credo.
2) Interrogativa parcial: la pregunta recau en un únic element de l'oració, al qual es refereix amb un adverbi, pronom o adjectiu interrogatiu.
Quis hic est homo? (Plaute) Qui és aquest paio?
Quo uadis? (Actes de Pere) On vas?
3) Interrogativa doble o disjuntiva: es fan dues preguntes que s'exclouen mútuament. Es construeix amb utrum, -ne o sense cap partícula per introduir el primer membre i an el segon (o annon si és negatiu).
Tibi ego an tu mihi seruus es? (Plaute) Sóc jo el teu esclau o tu el meu?
Utrum ego tibi patrimonium eripui an tu comedisti? (Plaute) T'he pres jo el teu patrimoni o l'has devorat tu?
 |
 |
|
 |
||