| LES SUBORDINADES DE RELATIU 1. Les subordinades de relatiu adjectives El relatiu sol introduir una subordinada adjectiva -en funció de CN- depenent d'un substantiu -l'antecedent- al qual es refereix. El relatiu concorda en gènere i nombre amb el seu antecedent, però no en cas, perquè el cas del relatiu depèn de la funció que exerceix aquest en la frase subordinada. Així, en els exemples del quadre inferior (basats en alguns versos de Catul) veiem com tots els relatius concorden amb l'antecedent (passer) en gènere i nombre (masc. pl.) però el seu cas varia segons la funció que fa dins la frase subordinada, independentment del cas que té passer en la principal (nominatiu):
Ocell en un fresc romà (VRoma). 2. Les subordinades de relatiu substantives Amb freqüència el relatiu no té antecedent. Aleshores la subordinada que introdueix no és adjectiva sinó que està substantivitzada: fa una funció pròpia de substantiu, que el més sovint és subjecte o CD, encara que en poden ser altres. No hi ha cap marca que indiqui la funció de la subordinada sinó que és l'estructura de l'oració que ho revela. Di dent tibi quae uelis (Plaute). Que els déus et donin el que vulguis (subordinada CD). Quem di diligunt adulescens moritur (Plaute). Qui els déus estimen mor jove (subordinada subj.). Non scribit cuius carmina nemo legit (Marcial). No escriu aquell els versos del qual no llegeix ningú
Podeu veure també: Grammaflash: Les subordinades de relatiu
|
||||||||||||||||||||