PRONOMS PERSONALS I PRONOMS-ADJECTIUS

1. Pronoms personals

.

sing.

pl.

1a persona

2a persona

3a persona (reflexiu)

1a persona

2a persona

3a persona (reflexiu)

N.

ego

tu

--

nos

uos

--

V.

--

tu

--

--

uos

--

Ac.

me

te

se

nos

uos

se

G.

mei

tui

sui

nostrum nostri

uestrum uestri

sui

D.

mihi / mi

tibi

sibi

nobis

uobis

sibi

Abl.

me

te

se

nobis

uobis

se

Observacions sobre el seu ús i la seva traducció:

  • Els pronoms de primera i segona persona poden tenir valor no reflexiu o valor reflexiu, mentre que el de tercera persona només és reflexiu. Per tant, el llatí manca d'un pronom de tercera persona no reflexiu. Quan cal, aquesta funció és exercida pel pronom anafòric o pels pronoms demostratius.
  • El reflexiu normalment s'utilitza quan el complement coincideix amb el subjecte. En català podem traduir-lo amb el pronom reflexiu sol o, si convé, reforçat per l'adjectiu "mateix" (cast. "mismo"). A diferència del català o del castellà també es fa servir, en una frase subordinada d'infinitiu o final, quan coincideix amb el subjecte de la frase de la qual depèn. Ex: Sese (=se) ipse dicit tuam uidisse fililam. 'Ell mateix diu que va veure la teva filla' (Terenci). Cf. Dicit eum tuam uidisse fililam. 'Diu que ell (=una altra persona) va veure la teva filla'.
  • El reflexiu també pot expressar reciprocitat: Prosunt inter se boni. 'Els bons s'afavoreixen entre ells'.
  • Com en català o castellà el nominatiu dels pronoms de primera i segona persona només s'utilitza per emfatitzar el subjecte, que ja està indicat per les desinències verbals. Ex: Ego saltabo? Sanus hercle non es (Plaute). 'Saltar jo? Per Hèrcules, no estàs bé del cap' . Noteu que mentre en la primera frase el subjecte esta expressat, a la segona (tu) és el·líptic.
  • Els pronoms personals de vegades es reforcen amb partícules o reduplicació: egomet, tute, sese.
  • La preposició cum 'amb' sol postposar-se als pronoms personals (com als relatius): mecum, tecum, secum, nobiscum, uobiscum.

2. Pronom-adjectiu anafòric is, ea, id 'aquest (adj.); aquest, ell, ella, això, el, la, li.... (pron.)'

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

is

ea

id

ei / ii

eae

ea

Ac.

eum
eam
id

eos

eas

ea

G.

eius

eorum

earum

eorum

D.

ei

eis / iis

Abl.

eo
ea
eo

eis / iis

Observacions sobre la flexió, l'ús i la traducció:

  • Les terminacions de genitiu en -ius i de datiu en -i són comunes amb els pronoms-adjectius (emfàtic, demostratius, relatius-interrogatius...), mentre que la terminació del neutre en -d també és present en alguns d'ells (demostratius, relatius-interrogatius...).
  • La seva funció és assenyalar a un element ja aparegut anteriorment en el discurs sigui com a adjectiu sigui com a pronom (anafòric) o un element que ha d'aparèixer tot seguit (catafòric).
  • En català o en castellà no existeix un pronom exclusivament anafòric però aquest valor es pot expressar amb el pronom de tercera persona (ell, ella, això / él, ella, ello, eso, aquello) o amb els demostratius (aquest, aquell / este, ese, aquel).

Exemples:

  • Samia mihi mater fuit: ea habitabat Rhodi (Terenci). 'La meva mare era de Samos. Ella habitava a Rodes.'
  • Quis is est homo? (Plaute) 'Qui és aquest home'.
  • Eum uidit. 'El va veure.'
  • Hoc eis dixit. 'Els va dir això'.
  • Eius uerba audit. 'Escolta les paraules d'ell. / Escolta les seves paraules'.

3. Pronom-adjectiu emfàtic: ipse, ipsa, ipsum "(ell) mateix, en persona".

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

ipse

ipsa

ipsum

ipsi

ipsae

ipsa

Ac.

ipsum

ipsam

ipsum

ipsos

ipsas

ipsa

G.

ipsius

ipsorum

ipsarum

ipsorum

D.

ipsi

ipsis

Abl.

ipso

ipsa

ipso

ipsis

Ipse, ipsa, ipsum s'usa per emfatitzar l'element al qual es refereix, com a adjectiu o pronom. Se sol traduir per 'ell(-a) mateix(-a)' o 'en persona'.

Fortes adiuuat ipsa Venus (Tibul). 'Als valents els ajuda la mateixa Venus'.

Hoc ipse non fecit (Agustí). 'Això no ho va fer ell mateix'.

4. Pronom-adjectiu d'identitat: idem, eadem, idem "el mateix ".

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

idem

eadem

idem

eidem/ iidem / idem

eaedem

eadem

Ac.

eundem

eandem

idem

eosdem

easdem

eadem

G.

eiusdem

eorundem

earundem

eorundem

D.

eidem

eisdem / iisdem / isdem

Abl.

eodem

eadem

eodem

eisdem / iisdem / isdem

 

El pronom-adjectiu d'identitat s'ha esta compost per l'anafòric is ea id. Davant d es produeixen assimilacions en alguns casos (Nsg masc is-dem > idem / neutre id-dem > idem / m + d > nd). Expressa identitat, és a dir, un valor anafòric reforçat.

Ex: Vultus Socratis semper idem fuit (Ciceró).
'El rostre de Sòcrates va ser sempre el mateix'.

S˛crates, Musei Vaticani, Roma

 

 

Sòcrates, Musei Vaticani, Roma.

5. Adjectius-pronoms demostratius

hic, haec, hoc 'aquest, este'. Demostratiu de primera persona.

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

hic

haec

hoc

hi

hae

haec

Ac.

hunc

hanc

hoc

hos

has

haec

G.

huius

horum

harum

horum

D.

huic

his

Abl.

hoc

hac

hoc

his

Nota: El demostratiu hic haec hoc presentava originalment un tema en ho- / ha- al qual es van afegir les partícula deíctica -ce (-c). Davant -c, m esdevé n.

iste, ista, istud 'aquest, aqueix, eixe / ese'. Demostratiu de segona persona.

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

iste

ista

istud

isti

istae

ista

Ac.

istum

istam

istud

istos

istas

ista

G.

istius

istorum

istarum

istorum

D.

isti

istis

Abl.

isto

ista

isto

istis

ille, illa, illud 'aquell / aquel'. Demostratiu de tercera persona.

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

ille

illa

illud

illi

illae

illa

Ac.

illum

illam

illud

illos

illas

illa

G.

illius

illorum

illarum

illorum

D.

illi

illis

Abl.

illo

illa

illo

illis

Els demostratius poden tenir valor díctic (funció d'assenyalar el lloc, el moment o les persones d'una situació comunicativa), anafòric o catafòric. També poden funcionar com a pronom de tercera persona.

Exemples:

  • Iuppiter, haec regia arma tibi fero (Livi). 'Júpiter, t'ofereixo aquestes armes.'
  • Hic uir statura fuit humili, corpore exiguo (Nepot). 'Aquest home tenia una alçada baixa i un cos menut.'
  • Illa iure laudantur: "Ego cum genui, tum moriturum sciui" (Ciceró). 'Amb justícia es lloen aquestes paraules: "Quan et vaig portar al món, sabia que moriries"'.
  • Ille ferro uiam faciebat (Livi). 'Ell s'obria camí amb l'espasa'.

6. Pronom-adjectiu relatiu-interrogatiu

Relatiu

qui, quae, quod 'que, el qual, qui'

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

qui

quae

quod

qui
quae
quae

Ac.

quem

quam

quod

quos
quas
quae

G.

cuius

quorum
quarum
quorum

D.

cui

quibus

Abl.

quo

qua

quo

quibus

Vegeu també la sintaxi del relatiu:

Interrogatiu

quis (qui), quae, quid  "qui, què" (pronom), quin -a (adjectiu)

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

quis / qui

quae

quid / quod

qui
quae
quae

Ac.

quem

quam

quid / quod

quos
quas
quae

G.

cuius

quorum
quarum
quorum

D.

cui

quibus

Abl.

quo

qua

quo

quibus

Indefinit

El pronom indefinit quis / qui, quae / qua, quid ‘algú, alguna cosa, algun -a ’ s’utilitza després d’algunes conjuncions (si, nisi, ne) i la partícula interrogativa num:

.

sing.

pl.

masc.

fem.

neutre

masc.

fem.

neutre

N.

quis / qui

quae / qua

quid / quod

qui
quae
quae / qua

Ac.

quem

quam

quid / quod

quos
quas
quae / qua

G.

cuius

quorum
quarum
quorum

D.

cui

quibus

Abl.

quo

qua

quo

quibus