INTERROGATIVES INDIRECTES
Les frases interrogatives indirectes són subordinades substantives introduïdes per partícules, pronoms, adjectius o adverbis interrogatius. A diferència de les interrogatives directes:
- és obligatòria la presència d’un element introductor interrogatiu (mentre que les interrogatives directes totals no el duen necessàriament),
- depenen d’un verb (preguntar, dir, saber, ignorar, dubtar, pensar) (exemples 1, 2), una expressió impersonal (3), un adjectiu (com a CAdj) (4), un pronom o un substantiu (com a aposició).
- gairebé sempre porten el verb en subjuntiu (en llatí clàssic).
- no estan marcades per una entonació interrogativa pròpia, expressada pel signe d’interrogació.
(1) Quaero a te nonne oppressam rem publicam putes (Ciceró). Et demano si no consideres la república oprimida.
(2) Ille cautior peritos locorum rogat, quis aestus sit, quae signa dent nubes (Sèneca). El que és més prudent pregunta als experts locals quin corrent és, quins senyals fan els núvols.
(3) Incertum est quam longa cuiusque nostrum uita futura sit (Ciceró). És incert que llarga serà la vida de cadascú de nosaltres.
(4) Inscii quid in Aeduis gereretur, concilio coacto de exitu suarum fortunarum consultabant. Ignorants de què es feia en el país dels edus, van convocar una assemblea per debatre la seva sort final.
D’altra banda hi trobem la mateixa distinció existent en les interrogatives directes:
1. Interrogativa total: es refereix a tot l'enunciat. Les partícules interrogatives poden ser num o -ne, que s'afegeix a la primera paraula de la frase.
(5) Quaero num tu senatui causam tuam permittas (Ciceró). Et demano si tu confies la teva causa al senat.
2.. Interrogativa parcial: la pregunta recau en un únic element de l'oració, al qual es refereix amb un adverbi, pronom o adjectiu interrogatiu.
(6) Tu, quaeso, quid agas, ubi quoque tempore futurus sis, quales res nostras Romae reliqueris, cura ut sciamus (Ciceró). Tu, sisplau, procura que sapiguem què fas, on seràs i en quin moment, com has deixat els meus afers a Roma.
3. Interrogativa doble o disjuntiva: es fan dues preguntes que s'exclouen mútuament. Es construeix amb utrum, -ne (ex. 7) o sense cap partícula per introduir el primer membre i an el segon (ex. 8) (annon o necne si és negatiu).
(7) Nunc quaero utrum uestras iniurias an rei publicae persequamini (Ciceró). Ara pregunto si perseguiu les ofenses fetes contra vosaltres o contra la república.
(8) Halapantam an sycophantam magis esse dicam nescio (Plaute). No sé si dir que és un bocamoll o un delator.
 |
 |
|
 |
||