CATUL, LA PASSIÓ POÈTICA

El model de poesia èpica és el predominant fins entrat el segle I a. C., quan una generació de poetes joves, anomenada poetae noui, reaccionen contra aquest corrent i revolucionen la poesia llatina amb aportacions inspirades en Cal·límac i altres poetes alexandrins, que suposen un refinament més accentuat i l’aparició de la individualitat. Els poetae noui pertanyien a la joventut benestant de finals de la República, que es lliura a una vida de luxe i refinament. D’entre tots ells destaca la figura de Catul, l’únic per altra banda del qual es conserva l’obra.

Gai Valeri Catul va néixer a prop de Verona dins una família de l’aristocràcia provincial terratinent i amb activitats comercials. La seva vida va ser breu: va durar uns trenta anys, des del 84 al 54 a. C. De ben jove es va establir a Roma per estudiar i s’hi va quedar definitivament. Catul no es va dedicar de manera seriosa ni al comerç ni a la política com altres del seu cercle, sinó que es va abocar al otium: la vida de societat, les relacions amb els amics, l’amor i la poesia.

L’obra de Catul reflecteix la seva vida. Té la forma d'un recull de116 poemes de longitud diversa, des dels dos versos del més curt als 408 del més llarg. El primer porta una dedicatòria al seu amic i paisà Nepot. Els poemes es poden classificar en tres grups, segons el contingut:

  • poemes erudits: seguint els models alexandrins hi fa ostentació de la seva erudició mitològica. Són els més extensos. N'hi ha que es consideren de les primeres elegies romanes.
  • poemes dedicats als amics i als enemics: uns i altres surten amb noms propis. Cap als seus amics mostra un profund afecte i una sincera gentilesa, de vegades bromejant-hi, d’altres vegades compartint-hi el seu dolor. Els motius d’aquestes composicions són diversos: invitacions, salutacions, mostres d’admiració o d’agraïment, confidències, retrets... Amb els enemics, per contra, aflora tot el seu odi i la seva rancúnia despietadament, sense aturar-se en res, ni en les amenaces ni en els insults més cruels. La majoria de cops els atacats són rivals en els seus amors. Diversos poemes són invectives contra Juli Cèsar, el qual encara no havia aconseguit el poder absolut. Aquests atacs no són, aparentment, polítics, sinó que Catul acusa obertament Cèsar, probable amic de la seva família, de mantenir relacions homosexuals amb el seu lloctinent Mamurra. Sembla, però, que Catul es va mantenir al marge de les lluites polítiques del seu temps.
  •  poemes d’amor: Catul escriu alguns poemes sobre amors passatgers com un jovenet anomenat Juvenci o algunes noietes fàcils. Però les seves millors poesies tracten dels seus turmentosos amors amb “Lèsbia”, nom literari que Catul va donar, en honor de Safo, a una aristòcrata anomenada en realitat Clòdia. Aquesta era una dona casada, bella i amb inclinacions literàries, força més gran que Catul. A través del seu germà Clodi i del seu marit participava indirectament en la política de Roma. Escandalitzava tot Roma amb la seva vida lliure, les seves relacions incestuoses amb Clodi i la seva multitud d’amants. La seva recerca de plaer va fer-se completament desenfrenada en morir el seu marit, enverinat, segons Ciceró, per la mateixa Lèsbia. Els poemes de Catul mostren totes les vicissituds per les quals van passar les seves relacions amb Lèsbia en els set o vuit anys que van durar: la felicitat de les primeres trobades, el sofriment i els retrets del poeta per les constants infidelitats de la seva estimada, les freqüents ruptures i reconciliacions i la separació definitiva, amb la qual no va aconseguir, tanmateix, deixar d’estimar-la.

L’obra de Catul es caracteritza per la passió (en l’amor, en la vida, en l’amistat o en la poesia) i per la subjectivitat, no solament en les composicions amoroses o en les que reflecteixen la seva vida privada, sinó també en els poemes erudits, on per primer cop els arguments mitològics serveixen sovint per expressar els sentiments del poeta.

Paene insularum, Sirmio, insularumque
ocelle, quascumque in liquentibus stagnis
marique uasto fert uterque Neptunus,
quam te libenter quamque laetus inuiso,
uix mi ipse credens Thuniam atque Bithunos
liquisse campos et uidere te in tuto.
o quid solutis est beatius curis,
cum mens onus reponit, ac peregrino
labore fessi uenimus larem ad nostrum,
desideratoque acquiescimus lecto?
hoc est quod unum est pro laboribus tantis.
salue, o uenusta Sirmio, atque ero gaude
gaudente, uosque, o Lydiae lacus undae,
ridete quidquid est domi cachinnorum.

La península de Sirmió, al llac de Garda, no lluny de Verona, on es conserven les restes d'una gran vil·la romana, la primera etapa de la qual podria correspondre a la vil·la que hi posseïa la família de Catul i que és objecte d'amorosa exaltació en el seu poema XXXI:

"Sirmió, nineta de totes les penínsules i de les illes que, en els llacs d'aigües clares i en l'ampla mar, l'un i l'altre Neptú sostenen, amb quin goig i amb quina joia et vinc a veure! Jo mateix amb prou feines puc creure que he deixat Tínia i les planes de Bitínia i que et contemplo en pau. Oh! Què hi ha de més venturós que estar lliure de neguits, quan l'esperit deposa la seva càrrega i, rendits per les fatigues sofertes en terra estrangera, arribem a la nostra llar i descansem en el llit enyorat? Aquesta és la meva única recompensa d'uns sofriments tan grans. Salut, oh bella Sirmió, i alegra't de l'alegria del teu amo; i vosaltres, aigües lídies del llac, feu esclatar totes les rialles, que teniu dins vostre."

Traducció d'Antoni Seva, Catul, Poesies, Barcelona, Fundació Bernat Metge, 1990.

Webs d'interès:

  • The Poems of Catullus (en anglès): Web creada per Henry Walker i dedicada als poemes de Catul. N'ofereix el text llatí i la traducció anglesa al costat, vers per vers, amb notes sobre els personatges que s'hi repeteixen. Cada poema està enllaçada a la versió de Perseus, que proporciona enllaços lèxics i gramàtics.
  • Catullus: web de R. R. Negenborn (en anglès) que, a més d'una biografia de Catul, dóna tots els seus poemes en llatí i anglès i un nombre variable en moltes altres llengües com el castellà, el català (1) o el xinès. Demana traduccions de més poemes, així que animeu-vos-hi.
  • Obscenity in Classical Latin (en anglès): secció de The Obscure Organization que inclou una comparació entre Catul i Bukowski, l'obra completa de Catul en hipertext amb concordança, una llista de mots obscens en llatí i alguns altres textos obscurs llatins (Priapea).