L'ORACIÓ

Hom es dirigia als déus per suplicar-lo que li concedissin allò que hom volia per mitjà d'una oració. En una religió politeista com la grega o la romana, en què cada acció humana o natural quedava sota la potestat d'un déu diferent, calia adreçar la pregària a la divinitat a qui pertocava la demanda. De vegades no era segur quin era el déu corresponent i aleshores es deixava indeterminat o hom s'adreçava a diversos déus, a voltes fins i tot a tots els déus. L'oració començava per invocar el déu pel seu nom, sovint amb els seus epítets. A continuació se li suplicava els favors més o menys específics que se'n volia obtenir: bones collites prosperitat per a la pàtria o la família, l'amor de la persona estimada, evitar els mals, desviar-los als enemics, venjança, etc. Es reforça la petició amb raons que poguessin convèncer els déus: una concessió d'un favor anterior, l'ofrena d'algun objecte valuós, la realització o la promesa d'un sacrifici.