Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:

• Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia (cauea) descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a les zones més planes sense dependre del relleu. La façana exterior era formada de fileres d'arcs disposades en diversos pisos.
• L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà. També va canviar-ne la funció: ara hi seien els espectadors més importants.
• Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
• La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cauea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb  dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i  servia de decorat permanent per a totes les obres.

Tant el teatre grec com el romà eren a l'aire lliure. Tant sols es cobria de vegades amb una lona. La cauea solia estar dividida en tres sectors per a públics de diferents classes socials: les classes altes a les grades més pròximes a l'escenari i les classes baixes en la resta.

A Roma el més important va ser el de Pompeu, amb una capacitat per a 27.000 espectadors. A la península Ibèrica els més ben conservats són el de Mérida (5.500 espectadors) i el de Sagunt. En canvi les restes del de Tàrraco es troben molt malmeses.

Podeu veure també:

Alguns teatres de l'imperi Romà.

Col·lecció d'imatges del teatre grec i romà (edificis, escultura...) (SG)

El teatre llatí: representacions teatrals i gèneres escènics.

Adreces webs:

• Al web de Balawat trobaràs, entre altres, la reconstrucció del frons scaenae del teatre de Segóbriga i la reconstrucció del conjunt del teatre de Mérida.
• El teatro romano (en castellà): excel·lent catàleg de l'exposició celebrada a Saragossa (2003) al voltant de la història del teatre romà, amb especial èmfasi en el teatre imperial (gèneres, aspectes socials i els edificis teatrals de Còrdova, Emèrita Augusta i Cesaraugusta) i una àmplia selecció de peces relacionades.
• Teatros romanos en Hispania (en castellà), web de Francisco Lorente sobre l'arquitectura del teatre antic a Hispània i a la resta del món grecoromà.
• Hipótesis de la existencia de un teatro romano en Palma de Mallorca (en castellà): l'arquitecte Luis Moranta Jaume hi presenta la hipòtesi de la localització d'un teatre a la Palma romana a partir de la confrontació amb altres casos.
• Pompei for kids (en italià): entra en un teatre romà acompanyat per Caius, un nen pompeià.

	La ciutat romana