La major part dels edificis públics com temples, basíliques, però sobretot els destinats al lleure -teatres, amfiteatres, circs i termes- eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials, pertanyents a l'ordo decurionum. D'aquesta manera aconseguien prestigi i popularitat entre els seus conciutadans i alhora tenien el poble content. La ciutat li ho agraïa al seu torn amb honors- una estàtua, una inscripció o un càrrec important. També els espectacles o jocs públics que s'hi celebraven eren organitzats pagats sovint per algun ric. A Roma els principals benefactors públics eren els edils durant la República i l'emperador en temps de l'Imperi. La política de panem et circenses va ser un dels fonaments de l'absolutisme imperial, ja que la plebs el va acceptar a canvi de distribucions gratuïtes de blat i diners i de distraccions.
Els jocs públics se celebraven els dies de festivals religiosos (ludi o feriae). A Roma els més importants eren els Ludi Megalenses (4-10 d'abril), en honor de Cíbele; els Ludi Apollinares (6-13 de juliol), consagrats a Apol·lo, i els Ludi Romani (4-19 de setembre), dedicats a Júpiter. Els espectacles de més èxit eren els del circ i de l'amfiteatre, molt per sobre de les representacions teatrals.
 |
 |
|
 |
||