 |
|
|
|
|
|
|
|
 |
 |
|
|||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
|
Hi
ha diferents tipus d'àbac. A l'escola acostumem a fer-ne
servir com aquests, en que cada columna )o fila) representa una
potència de 10, i per tant a cada columna hi caben fins a
10 unitats. A la que la columna de les unitats és plena ens
toca substituir les 10 unitats per una peça a la columna
de les desenes, i així successivament.
Però els àbacs que es fan servir per calcular no van de posar i treure boles. Anem a veure'n dos models, el xinès i el japonès:
Un altre cop cada columna representa una potència de 10, començant per la dreta, com als nombres. La part de dalt val per 5, i la de baix per 1 unitat. Portar-les al centre vol dir "comptar-les". El xinès treballa per excès, perque per exemple, a la columna de les unitats pots arribar a tenir cinc unitats, quan una de les de dalt ja val 5, i pots tenir 2 de cinc, que ja serien representades per una de la segona columna... pe`ro és un bon àbac per treballar les operacions perque es poden fer els canvis (una desena per 10 unitats). L'àbac japonès, en canvi, treballa amb les boles justes. Mai necessitem més de 4 unitats perque el 5 ja es fa amb una de les de dalt. Tampoc necessitem dues de 5 perque ja tenim la desena. Al veure un àbac "estil japonès" en base 2 veiem els avantatges que aquest sistema de numeració té sobre els altres... l'economia :-)
Des de la universitat de Còrdoba, l'Angel Martínez Recio ens proposa un àbac en línea: |
