EL JOC A CICLE INICIAL

El Bingo

Autors: Angel Alsina Pastells, Sílvia Margelí Voelp,
Montse Mateu, Fina Mullera, Dolors Rovirola

Donada la importància del joc com a recurs d´aprenentatge a l´aula, els mestres representants del CI del grup Perímetre ens plantegem la reflexió i aprofundiment d´aquesta estratègia metodològica a l´aula.

Engrescats en la preparació de les II Jornades de Matemàtiques, dedicades monogràficament al joc, se'ns presenta l'oportunitat de fer aportacions en aquest àmbit.

Procurant respectar al màxim els interessos dels nostres alumnes hem pensat que podia ser molt interessant parlar primer amb ells del que entenen per joc. Aleshores s´acorda fer una sessió a cada classe de 1r i 2n del C.P. Pompeu Fabra i Immaculada Concepció de Lloret, i al C.P. L'Estació de St. Feliu de Guíxols, per tal de :

.PARLAR DEL QUE ES JOC PER ALS ALUMNES, i

.FER FER UN LLISTAT DE JOCS ALS NENS

Algunes de les opinions més interessants recollides són les següents:

QUÈ ÉS JOC PER VOSALTRES?

"És una cosa molt divertida", "és una cosa per no avorrir-te", "és per distreure't i perquè et diverteixis".

Ens adonem que consideren el joc com uns moments en què s'ho passen molt bé i que fins i tot els fa riure; és la idea oposada a l'avorriment i a fer feina. També es considera com a jocs més divertits els de pati i jugant en grup (amb amics i amigues com diuen ells). Són jocs on es mouen, corren, salten, xisclen,... Hi ha una tendència a associar joc amb acció i moviment.

També sorgeix la idea de grup d'amics. El joc els possibilita estar amb amics: "podem jugar molts nens junts", "s'hi juga amb els amics". Surten les idees de què en els jocs hi ha normes establertes i la necessitat de cuidar, endreçar i respectar les joguines.

En aquestes converses també sorgeixen altres idees: associar esports amb joc, associar la lectura amb joc, associar activitats lliures de classe i racons amb joc, manifestar la idea de que amb alguns jocs també es pot aprendre, o bé, manifestar no ser tan conscients de que estan jugant quan fan un joc de taula. Tornaríem a la idea anterior de que joc és moviment.

Tenint en compte l'edat del nen de C.I. queda manifestada la dificultat que tenen la majoria per definir "què és jugar" i és per això que es limiten a anomenar activitats que ells consideren jocs.

A manera de conclusió, podríem extreure'n les següents idees:

Idea d'entreteniment: "Una cosa molt divertida"

Idea de repetició: "S'hi juga les vegades que es vol"

Idea de creativitat: "Coses que m'invento"

Idea de joc individual: "S'hi juga sol "

Idea de joc col.lectiu: "S'hi juga amb els amics"

A QUÈ JUGUEU?

A CASA: Predominen com a jocs "les joguines", les nines i els ninots, els cotxes, els contes i els jocs de taula (parxís, oca, cartes, tres en ratlla. Es tracta, pressuposadament, de jocs individuals en la seva immensa majoria. Es significatiu el fet que molts alumnes considerin el conte com a joc.

AL CARRER: Predominen jocs que impliquen activitat motriu. Els que més destaquen són agafar, amagar, anar en bicicleta, patins, pilota i jugar a futbol. Es tracta, bàsicament, de jocs col.lectius alguns dels quals impliquen competició. També hem de remarcar que quan uns jocs s'han treballat al pati de l'escola amb el mestre, fàcilment passen a ser també jocs de carrer. També s'ha de dir que alguns alumnes comenten: "jo no jugo al carrer".

AL PATI DE L'ESCOLA: Destaquen els jocs col.lectius i de moviment: amagar, agafar, futbol i segons les èpoques, el joc de moda.

A CLASSE: Depèn dels jocs de què disposa cada aula. Però aquí també consideren els contes com a joc.

Una vegada analitzada l'enquesta observem que els jocs per excel·lència són: la bicicleta, el futbol, agafar, amagar, la pilota, els puzzles, les nines, els patins, el bingo l'oca i també els game boys. Hem considerat que podíem agafar els jocs comercials que hi ha al mercat per aprofitar-ne els recursos matemàtics. Ens ha sortit la idea de fer un inventari amb els jocs del mercat (a partir de catàlegs, de botigues, de jocs coneguts per nosaltres). Aquesta idea no la hem portada a terme, però seria bo de fer, afegint-hi a cada joc una petita fitxa on hi constés els aspectes matemàtics més importats que ens permet aprofundir, i l'edat i cursos més adequats per utilitzar-lo. També vam descartar la idea de construir un joc nou adequat a l'edat del cicle, creat específicament per ser treballat matemàticament. Entre el llista recollit hi figura el Bingo el qual ens sembla que ens ofereix moltes possibilitats de treure-li rendiment matemàtic.

Així és que ens decidim a treballar amb aquest joc. Iniciem el joc tal com ens l'ofereix el mercat i hi juguem amb els cartrons convencionals.

Un cop s´inicia el treball del Bingo es veu que el joc convencional ens aporta molta informació sobre els números, engresca als nens, i els ajuda a reconèixer-los, saber-los "dir" i a saber-los situar entre els altres. Poc a poc ens adonem que amb petites variacions podem enriquir molt el joc i alhora ajudar-los a adquirir i consolidar altres aprenentatges. En principi centrem el treball en fer cartrons diferents començant pels que es poden anar aplicant en aquell moment a la nostra l'aula, i a partir d'aquí ampliem fins cobrir la numeració i el càlcul mental que s'ha de fer al Cicle Inicial de Primària.

Així, tenim 1 sèrie de numeració a part de l´estandart, sèries de sumes amb diferent grau de dificultat, de restes, sumes inverses i producte.

Quan es plantegen les sèries del producte veiem que ens interessa introduir com a valor resultat el núm. 0, que no s'inclou al joc de Bingo tradicional i que, en canvi, es un número i alhora un concepte important en aquesta operació.

La tria de les operacions de cada sèrie es fa a l'atzar, utilitzant amb aquesta finalitat un programa informàtic (Clic 2.0 Arith.). També es decideix que a cada cartró hi hagin poques operacions, ja que el que més ens interessa no era tant l'atenció com el càlcul mental en sí mateix, i el fet de posar més operacions dificulta la tasca si partim de la base que a aquesta edat els és difícil fixar-se i recordar un gran nombre de xifres.

Ens sembla que un aspecte important del joc convencional així com de les "quines" que es fan als nostres pobles es la disposició dels números als cartrons, ordenats seguint criteris lògics que ajuden els nens a estructurar-se i a arribar a un coneixement més "profund" de la numeració (per desenes, en ordre ascendent...) Al treballar amb poques operacions a cada cartró ens hem limitat a posar-les per ordre ascendent de resultats, i a disposar en una mateixa columna dues operacions amb el mateix resultat (a excepció de les operacions inverses, en que no hem tingut en compte l'ordre). Ens sembla que aquest element enriqueix el joc per que es pot demanar als nens que pensin si hi ha alguna relació entre els números, si poden endevinar on situarien una operació concreta... També se´ls pot demanar que construeixin altres cartrons (amb operacions noves...) seguint la pauta dels cartrons que ja tenim, per tal de fomentar en ells l´observació i la reflexió sobre la numeració.

De la mateixa manera ens sembla bàsic que siguin els mateixos nens que llegeixin les boles i les col·loquin al tauler, ja que d´aquesta manera també hi aprenen una disposició dels nombres diferent de la recta numèrica a la que estan tan acostumats i que sovint és tan poc útil per a fer "descobriments". Tot i que al principi alguns nens cantant les boles alenteixen molt el joc, amb poques sessions agafen velocitat i aprenen coses. Des d el nostre punt de vista la millor manera és que se'n faci càrrec un parell de nens que alhora s´ajuden i es donen pistes un a l´altre (Un canta i l´altre col.loca...)

Pensem que tot el que siguin descobriments sobre la numeració, l'ordre, estratègies per resoldre determinades operacions... surti sempre dels mateixos nens, comentant-los un cop acabada l´activitat per tal d´afavorir models i que uns ajudin els altres, aprenguin a expressar allò que han pensat (i per tant, consolidin els seus aprenentatges) i d´altres reconeguin estratègies pròpies o similars (que potser encara no tenen prou racionalitzades) en boca dels seus companys.

En quant al nombre de cartrons que hem fet de cada sèrie, ens ha semblat que era important no quedar-nos curts. En primer lloc era bàsic tenir un cartró per cada nen de l'aula, però també es veu la possibilitat que alguns nens que hi tinguessin més facilitat poguessin jugar amb 2 o més cartrons alhora. També és interessant que en cada sèrie quedin recollides el major nombre d´operacions possibles.

Un dels dubtes que sorgeixen quan es comença es el de veure com avaluar els nens, com detectar aquells que no se'n surten... Ens proposem diferents alternatives:

.Treballar al principi amb fitxes en lloc de cartrons, de manera que els nens ratllen l´operació i anoten a sota el resultat. Així, el mestre, a posteriori, pot veure quins nens s´equivoquen més, i en quines operacions. Aquest sistema el considerem vàlid per a fer una primera avaluació dels nens, per situar-nos nosaltres davant el grup, detectar nens amb dificultats... i sobretot en grups nombrosos, en que es fa molt més difícil controlar-los durant el joc.

. De tota manera pensem que la finalitat és que el joc rutlli per sí mateix, que el mestre no hagi d´estar gairebé pendent del bombo i dels nens que llegeixen els números (això ja hem dit que s´aconsegueix amb unes quantes sessions i posant a la taula dos nens, de manera que s´ajudin), i que, per tant, un cop es coneixen els nens, el mestre pugui anar passant per la classe controlant sobretot els alumnes que no se'n surten tant. Altres estratègies serien:

. Un cartró per parella, per que quatre ulls sempre veuen més que dos.

. També per parelles, un nen juga i l´altre el controla.

. Anar fent a la pissarra una llista amb els nombres que vagin sortint (per que normalment, els nens, més que equivocar-se es deixen números, i a mitja partida resolen una operació i pregunten: Que ha sortit, el 25?. Així ells mateixos es corregeixen.

. També utilitzem una plantilla de resultats, amb els diferents cartrons de la sèrie. Al ser cartrons numerats podem saber quin tenen els nens amb més dificultats, i donar-los un cop de mà quan veiem que surt un número dels seus. Podem preveure-ho millor, i fer que se'n adoni ell mateix . (Ex. Si llegeixen el 23, podem dir: -Vols dir que no el tens, tu?)

Ens adonem que és molt important que el nivell dels cartrons estigui una mica per sota del que els nens saben fer o estan fent. Es molt important que no reforcem errors. Si les operacions que els proposem són massa difícils, no poden anar adquirint seguretat, ni gaudeixen amb el joc... Volem dir, per exemple, que el bingo no ens ha de servir per introduir les taules, sinó per repassar-les tot jugant: per que practiquin d´una forma divertida alhora que paren atenció, aprenen l'ordre de les coses, repeteixen i memoritzen les operacions del seu cartró...

Es comença a treballar sobre altres variants, com podien ser cantar operacions i que els nens haguessin de buscar el resultat, però ens va semblar que aquestes idees s´allunyaven de la idea clàssica del Bingo: Es tracta de tirar 2 daus per fer les operacions, o extreure paperets amb operacions d´un bossa, o treballar amb 2 bombos... i s'arriba a la conclusió de què el Bingo clàssics ja dona molt de sí, i que partir de les operacions i localitzar resultats tornaven a ser operacions com les que es fan normalment (quan són 3+2?), i que el bingo d´operacions és enriquidor precisament perquè en tot moment planteja una forma inversa de fer les operacions. Fins i tot hi ha nens que es fixen en com acaba un número per saber que no té cap operació al seu cartró que pugui donar-li allò.

A continuació presentem una fitxa didàctica que inclou les normes del joc així com algunes modalitats que hem anat recollint:

TÍTOL DEL JOC:

Bingo - Càlcul

MATERIAL.

Bingo (joc comercial)

Boles amb els números (No totes. Depèn de cada modalitat)

Cartrons de numeració i d´operacions diverses

Fitxes per tapar els números dels cartrons

Núm. DE JUGADORS

Depenent de la modalitat:

NORMES

Dos nens són els encarregats de vendre els cartrons, i també de treure les boles del bombo, llegir-les i col·locar-les ( Cada parella pot organitzar-se de la manera que li vagi millor). Un altre escriu a la pissarra o tapa els núms. que van sortint.

La resta, amb el cartró al davant, tapen les operacions que tenen com a resultat el número cantat al bingo. (als de numeració també es pot cantar la línia)

Guanya el nen que primer les tapa totes, que fa bingo.

Un cop ha sortit el guanyador es comprova el cartró llegint les operacions i el resultat que ha obtingut.

VARIANTS

Segons les sèries

Sèrie pastissos............... Sumes de 2 dígits inferiors a 6

Sèrie estrelles................ Sumes més difícils

Sèrie flors................ Restes fins el 20

Sèrie carbassa .............. Restem 10

Sèrie fulles................ Sumes inverses, en que es canta el núm. que falta

Sèrie avions................ Taula de multiplicar del 2

Sèrie diners................ Taules de multiplicar del 2, 3, 4 i 5

Segons l´agrupament

Grup classe. Un cartró per cada nen

Grup classe, un cartró per cada parella

Grup mitjà (10-15 nens)

Petit grup ( 3 - 10 nens) i com a racó de treball

Segons el model de cartró

Cartró reutilitzable, marcant els números amb fitxes, cigrons...

Cartró fotocopiat ( El nen ha de ratllar els números que surten, i això facilita la correcció individual a posteriori) També hi pot anotar el resultat que li ha sortit.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC:

El funcionament del joc és molt senzill: Uns nens reparteixen (o venen)* els cartrons

Després una altres extreuen les boles del bombo, les canten, i la resta de la classe

tapa al seu cartró els resultats que van sortint. Quan un nen omple el cartó diu BINGO, i es passa a comprovar el seu cartró. Aquesta comprovació es pot fer-la demanant al mateix nen que digui les operacions i els resultats que ell creu correctes, o fent que un company faci aquesta comprovació.

OBJECTIUS GENERALS

El joc en general, i el Bingo en particular, ofereix la possibilitat d'incidir i potenciar un ampli ventall de capacitats, ja siguin matemàtiques o no. Tot seguit pretenem oferir una relació d'aquells aspectes en què s'incideix ( sigui conscientment o inconscient) en plantejar-se el joc del Bingo a la classe de matemàtiques:

1- Crear estructures mentals que facilitin la construcció del coneixement matemàtic

2- Adquirir conceptes matemàtics

3- Desenvolupar diferents capacitats bàsiques: el raonament, la imaginació i la creativitat, la percepció, la memòria.

4- Fomentar hàbits i actituds d'anàlisi, de recerca i de gust per la descoberta.

5- Potenciar la intuïció, l'estimació i el tamteig a partir de l'elaboració d'estratègies personals

6- Afavorir la comprensió matemàtica a partir de la riquesa d'un ampli ventall d'estratègies

7- Estimular l'aprenentatge de la matemàtica i afavorir-ne una millor comprensió

8- Afavorir l'aprenentatge significatiu, centrat en l'acció i la reflexió

1- Potenciar el fet que l'alumne valori i apliqui els seus coneixements matemàtics en situacions de joc

2- Vincular l'escola a les activitats extraescolars quotidianes

3- Aprendre les matemàtiques que necessiten en una faceta important de la seva vida

4- Afavorir la interacció, possibilitant que l'alumne expressi allò après a la resta de companys

1- Aconseguir un nivell òptim de motivació i implicació per part de l'alumne a la classe de matemàtiques

2- Valorar i comprendre la utilitat del coneixement matemàtic

3- Potenciar el gust per la matemàtica

1- Viure el coneixement matemàtic com un instrument al servei dels interessos de l'alumne

2- Presentar el coneixement matemàtic de formes diverses

3- Servir de suport didàctic per a adquirir el coneixement matemàtic

4- Afavorir el pas d'allò concret a l'abstracte

CONTINGUTS

Continguts de conceptes

Els continguts de conceptes de càlcul que es pretenen treballar varien segons les característiques de cada sèrie de cartrons elaborada.

En la taula següent es detallen quins són aquests continguts:

. Continguts de procediments

Si partim de la premissa que fem matemàtiques a partir del joc, aquest tipus de continguts prenen una consideració especial. Independentment de la sèrie treballada, hi són sempre presents els següents procediments:

- Càlcul mental: memorització del resultats de les operacions

- Ordenació ( de les operacions per ordre creixent segons el resultat )

- Composició i descomposició de nombres

- Manipulació correcta de materials

. Continguts d'actituds, valors i normes

Respecte o el material i per les normes del joc.

Valorar la importància de l´atenció i la concentració.

Saber perdre i saber guanyar.

Valorar la diferència entre el joc "de nens" i el joc en que la gent pot perdre molts diners i que pot crear addicció.

CONEIXEMENTS PREVIS

Numeració que es treballa

Mecanismes de les operacions de suma, resta, càlcul invers i producte.

NIVELL

C.I de primària

TÍTOL DEL JOC:

Bingo-Numeració

MATERIAL.

Bingo (joc comercial)

Boles amb els números (No totes. Depèn de cada modalitat)

Cartrons de numeració

Fitxes per tapar els números dels cartrons

Núm. DE JUGADORS

Depenent de la modalitat:

NORMES

Dos nens són els encarregats de vendre els cartrons, i també de treure les boles del bombo, llegir-les i col·locar-les ( Cada parella pot organitzar-se de la manera que li vagi millor). Un altre escriu a la pissarra els números que van sortint, o els tapa en una cartolina feta prèviament.

La resta, amb el cartró al davant, tapen els números que van cantant.

Guanya el nen que primer fa línia, o que les tapa totes, que fa bingo.

Un cop ha sortit el guanyador es comprova el cartró llegint els números que hi han.

VARIANTS

Segons les sèries

Sèrie Granja ..................... Números de l´1 al 20

Sèrie convencional ........... Números de l´1 al 90

Segons l´agrupament

Grup classe. Un cartró per cada nen

Grup mitjà (10-15 nens)

Petit grup ( 3 - 10 nens) i com a racó de treball

Segons el model de cartró

Cartró reutilitzable, marcant els números amb fitxes, cigrons...

Cartró fotocopiat ( El nen ha de ratllar els números que surten, i això facilita la correcció individual a posteriori)

DESENVOLUPAMENT DEL JOC:

El funcionament del joc és molt senzill: Uns nens reparteixen (o venen)* els cartrons

Després una altres extreuen les boles del bombo, les canten, i la resta de la classe

tapa al seu cartró els que van sortint. Quan un nen omple el cartó diu BINGO, i es passa a comprovar el seu cartró. Aquesta comprovació es pot fer-la demanant al mateix nen que digui els números, o fent que un company faci aquesta comprovació.

CONTINGUTS DE NUMERACIÓ

. Continguts de conceptes

CONEIXEMENTS PREVIS

Numeració que es treballa

Mecànica del joc de BIngo

NIVELL

C.I de primària

          CONCLUSIONS

Un estudi en profunditat d'un recurs metodològic, com és el bingo, comporta una fase d'experimentació a l'aula que serveixi per aportar conclusions relatives a la seva efectivitat.

Partint d'aquesta idea, el grup s'estableix com a criteri que, durant aquesta fase d'experimentació del joc, es porti a terme una observació sistemàtica de tots aquells aspectes, tant previsibles com imprevisibles, que es desprenguin de l'aplicació del joc a l'aula i que sovint, en fer el disseny i la planificació de l' activitat se'ns escapen de les mans, ja sigui per desconeixement de les possibilitats del joc, de la possible resposta dels alumnes, etc.

Tot seguit, s'exposen les dades més significatives que s'han obtingut arran de l'observació duta a terme. Sens dubte, es tracta d'un seguit de consideracions limitat i, per tant, obert a les que puguin oferir altres educadors que apliquin aquest joc en altres grups d'alumnes.

. Conclusions relatives a l'inici del joc: distribució de cartrons

Inicialment, es concreta que cada alumne disposi d'un cartró per poder jugar al joc del bingo. Tanmateix, ja a partir de les primeres aplicacions s'observa que hi ha alumnes que hi tenen molta facilitat, mentre que d'altres no saben el que han de fer, es perden, o bé tapen operacions de manera errònia ( perquè tapen els nombres que senten i no el resultat de l'operació, per exemple ).

D'aquest fet es desprèn l'aplicació d'algunes estratègies útils per reduir el nombre d'errors. A tall de conclusió, cal destacar les següents:

- Per tal d'evitar que desconeguin el que han de fer, és important explicar de manera detinguda les instruccions del joc, aportant exemples que permetin aclarir possibles dubtes. S'hauria d'evitar començar el joc fins que no es tingui la seguretat de què tots els alumnes han entès bé les instruccions (sobretot si es té en compte que no es tracta del joc de bingo convencional, sinó de variants que l'alumne, inicialment, desconeix).

- Per reduir el nombre d'alumnes que es perden o que cometen un nombre considerable d'errors, fet que pot comportar la desmotivació posterior, es pot optar perquè els alumnes juguin inicialment per parelles i puguin discutir entre ells. D'aquesta manera es facilita l'intercanvi de coneixements ( un ho sap i l'altre no, i li ho explica ), i s'evita que l'alumne que sol no se'n sortiria tingui èxit i vagi adquirint interès i seguretat en el joc, la qual cosa possibilitarà que posteriorment hi pugui jugar sol.

D'altra banda, i en relació a aquest mateix objectiu, també és útil el fet que les parelles estudiïn amb antelació a l'inici del joc els resultats cada operació (sobretot en les primeres aplicacions o bé quan es tracta de les sèries més difícils). Aquest pre-entrenament possibilita que es tapi l'operació de manera encertada gairebé en el mateix moment d'escoltar el nombre, sense necessitat de posar-se nerviós pel fet de sentir un resultat posterior i no haver calculat encara el resultat de l'operació anterior.

. Conclusions relatives al valor dels cartrons

- El valor atorgat a cada cartró és absolutament arbitrari i igual per a tots els de la mateixa sèrie. Tanmateix, s'opta per augmentar el valor a mesura que augmenta la dificultat del cartró per tal d'afavorir que els alumnes hagin d'operar amb quantitats diferents.

Un cop aplicat el joc, s'observa que l'alumne que vol jugar amb diversos cartrons alhora té més despeses a mesura que augmenta la dificultat, fet que en certa manera desafavoreix que l'alumne compri cartrons de dificultat creixent, aspecte que en principi hauria de potenciar-se. Sembla que fóra interessant, en la preparació de futures sèries, disminuir el preu del cartró a mesura que la dificultat sigui major, incentivant d'aquest manera que l'alumne es vagi superant a sí mateix a partir d'una estratègia purament econòmica.

. Conclusions relatives a l'elaboració d'estratègies

Tal com es descriu en l'exposició del joc del bingo, cal potenciar el fet que siguin els propis alumnes els que elaborin les seves estratègies i les expressin en veu alta una vegada per tal que puguin servir de model a la resta dels alumnes. Tanmateix, sobre aquest aspecte cal fer algunes consideracions:

- No es necessari que els alumnes expressin les estratègies que apliquen després de cada sessió ( sobretot si la sèrie és la mateixa), ja que acabaria essent repetitiu i deixaria de convertir-se en un recurs per fer aprenentatge per model.

- No totes les estratègies dels alumnes són vàlides ni del tot entenedores. En aquest punt, el paper del mestre és fonamental: cal que actuï fent de sedàs ( destacant les estratègies que són útils i invalidant aquelles que són errònies ) i clarificant aquelles estratègies que, ben compreses, són mal expressades.

. Conclusions relatives a l'avaluació del joc

- Ja en la descripció del joc s'apunten diferents modalitats d'avaluació, en funció de la fase d'aplicació del joc: correcció de cartrons fotocopiats, observació directa, ...

Fruit de l'experimentació, sembla oportú que en les primeres sessions s'usin fotocòpies dels cartrons originals per tal que els alumnes puguin apuntar el seu nom a darrera i entregar-ho al mestre un cop finalitzada la sessió. Amb la posterior correcció, el docent pot fer-se una idea de quins són els alumnes que presenten més dificultats de comprensió del joc, ja sigui pel nombre d'errors o bé d'omissions comesos i, a partir d'aquí, cercar alternatives per solucionar aquests dèficits (per exemple: amb activitats de racons, reduint la dificultat,...)

Posteriorment, i una vegada s'assegura que els alumnes amb dificultats inicials ja les han superades, es poden repartir els cartrons originals i el mestre, mentre el joc es desenvolupa, pot anar voltant per la classe, realitzant una avaluació a partir de l'observació directa dels alumnes.

En qualsevol cas, sempre que es finalitza el joc perquè algú canta "BINGO¡" cal que el mestre asseguri que la resposta és correcta amb l'ajuda dels alumnes que han cantat els diferents nombres.

. Conclusions relatives al significat del joc

Qualsevol situació de joc, ja sigui a l'aula de matemàtiques o no, és d'entrada una activitat motivadora per part de l'alumnat.

En les diverses aplicacions, s'observa que els alumnes s'alegren quan se'ls comunica que es jugarà al bingo (esporàdicament es posen a aplaudir, ...). I fins i tot es veu a alguns alumnes ansiosos, possiblement per la possibilitat de guanyar...

D'aquesta manera, i de manera progressiva, els alumnes van adquirint atracció pel joc la qual cosa, molt a llarg termini, pot suposar algun perill per alguns d'ells. Així, es considera important advertir-los, ja des de les primeres aplicacions, que es tracta d'un joc només per jugar a l'aula o a casa, amb amics, i amb diners exclusivament de mentida, que serveix únicament per aprendre i reforçar el càlcul i la numeració. Vinculat amb aquesta idea, i amb l'objectiu de connectar l'escola amb la realitat que ens envolta i educar ments sanes, cal advertir-los del perill que pot suposar el joc de bingo real per a certes persones: desviar l'ús adequat del diner, un guany inicial pot comportar moltes pèrdues posteriors, etc.

Fruit d'aquestes consideracions es valora positivament el fet d' acompanyar l'aplicació del joc d'algun tipus de debat que permeti reflexionar els alumnes sobre les seves implicacions en el vida real dels adults.

. Exemples

Finalment, per tal d'exemplificar les diverses activitats lúdiques dutes a terme, presentem alguns exemples representatius del material elaborat, per tal de facilitar la tasca d'aquells educadors que vulguin experimentar-ho.

De manera prèvia a l'exposició dels diversos exemples, volem indicar que presentem diferents modalitats de material elaborat:

a) Una sèrie representativa completa (Annex 1), per tal d'aplicar-la directament a l'aula.

a) Un full-model de cada sèrie (Annex 2), per permetre veure la totalitat dels conceptes treballats en totes les sèries elaborades, així com per orientar en la creació de nou material. (Cal dir que el grup perímetre disposa de les sèries completes, per qui hi estigui interessat).

c) Fulls-model en blanc en forma de diversos tipus de quadrícula, d'acord amb el patró seguit per a l'elaboració dels cartrons de bingo (Annex 3), per tal de facilitar la tasca d'elaborar noves sèries d'acord amb l'objectiu de càlcul aritmètic o de numeració que es pretengui assolir.