Provincia : Lleida
Capital : Pont de Suert
Extensió : 1.379,9 km²
Límits : Vall d'Aran,
Pallars Jussà ,
Pallars Sobirà
Podem veure la comarca de l'Alta Ribagorça des de tres punts de vista diferents :
Geografia Física
Està enclavada em plena zona axiliada i la capçalera es localitzen alguns dels cims més alts dels pirineus (Maladeta, Vallhivern, Sarronera...). Pel sud, les terres interiors dels pirineu la separen de la Baixa Ribagorça. Comprèn les vall altres de la Noguera Ribagorça, l'Éssera i l'Isàvena i està formada per una serie de valls tributaries d'aquetes rius. El clima
és d'alta muntanya; les temperatures són baixes durant tot l'any i durant l'hivern hom registra temperatures de fins a -17ºC; el perill de glaçades perdura al llarg de l'any amb excepció dels mesos de juliol i agost. Les precipitacions són abundants i presenten un régim regular amb màxim poc marcat d'estiu; les precipitacons nívies són importants, amb un període d'innivació que dura cinc mesos a les altes valls i més de dos a la resta de la comarca. La vegetació natural presenta prat a una altura superior a 2000 metres, boscos de roures amb pi negre i avet a la part alta dels vessants i racons ombrívols i humits i boscos de roures amb pi roig a les solanes i al fons de les valls.
Geografia Político-Econòmica
Les bases económiques tradicionals són la ramaderia i l'explotació del bosc. La ramaderia aprofita a l'estiu les pastures d'alta muntanya, però aquestes resulten en alguns casos insuficients, i es dona una transhumància doble; els efectius ovins han quedat molt reduits al llarg del segle XX mentre que augmentava el bestiar vaquí, gracies a la demanda creixent de llet; els equins quasi han desaparegut. L'explotació forestal s'ha incrementat gràcies a l'obertura dec les modernes vies de comunicació; s'obtenen anualment 6000 m3 de fusta. L'agricultura ha estat sempre una activitat subsidiària a causa de les condicons climàtiques i a l'escassetat de les terres de conreu; la propietat de la terra està molt repartida i els sistemes de conreu són tradicionals, amb técinques arcaiques. Els conreus més extensos són els ferratges, actualment en expansió per sustentar el bestiar vaquí estabulat; es conreen també cereals d'hivern i les patates per a l'obtenció de llavors. Des de l'època recent la producció hidroelèctrica i el turisme representen una nova font d'ingresos per a la comarca; des del 1950 s'aprofiten intensament els cursos de La Noguera Ribagorça, la Valira de Castanesa i el riu LLauset. El turisme que encara bàsicament estival i es concentra bàsicament en a la Vall de Boí que compta amb l'antiga tradició balneària. Aquests últims anys s'han desenvolupat les pistes de neu a Benasc. La indústria és pràcticament inexistent. Els centres comarcals són Vilaller i Pont de Suert.
Geologia
Comarca pirinenca situadda a la linia nord-oest; està enclavada en plena zona axial i a la seva capçalera es localitzen en alguns dels cims més enlairats dels pirineus.
