Provincia : Lleida
Capital : Tremp
Extensió : 1289,95 Km2
Límits :Alta Ribagorça,
Pallars Sobirà,
,Alt Urgell,
Noguera.
Podem veure la Comarca del Pallars Jussà des de tres punts de vista diferents :
Geografia Física
El relleu del Pallars Jussà està determinat pel pre-pirineu i per la Noguera Pallaresa.
La Conca de Tremp mostra un paisatge vegetal submediterrani. El bosc principal seria la roureda de roure valencià, en gran part substituïda per terres de conreu. Dins la conca, els indrets molt assolellats i sobretot els que estàn en posició alterosa, poc afectats per la inversió de les temperatures, presenten paisatges mediterranis de carrascar força extensos. En alguns racons de la base de la serra de Montsec, apareixen sorprenentment fragments d'alzinar amb marfull.
Si exceptuem el Rialb o riu de Puials, afluent del Segre que separa el Pallars de l'Alt Urgell, i la Noguera Ribagorçana, que el separa de la Ribagorçana manqui d'importància, tot el Pallars Jussà és drenat per la Noguera Pallaresa que entra a la comarca per l'estret de Collegats i surt pel pas dels Terradets.
En conjunt, els climes de la comarca no són de caràcter mediterrani extrem. Els climes poden ser qualificats com a submediterranis.
Geografia político-econòmica
La població tendeix a concentrar-se als dos nuclis més importants de la comarca. Tremp i la Pobla de Segur, que el 1991 aplegaven el 60% de la població de la comarca. Pel que fa a la distribució de la població en referencia al territori, és característica la polarització de nuclis arreu de les vies de comunicació més importants.
Les activitats econòmiques a les àrees de muntanya sempre han estat condicionades per les dificultats que imposa el medi i per l'isolament físic, que impedeix la difusió dels avanços que permeten de transformar l'economia d'una comunitat. L'economia és del tipus tancada basada en l'autoabastasament de la majoria de productes necessaris. D'aquesta manera s'ha anat estructurant un tipus d'economia basada en l'explotació racional i diversificada dels recursos locals.
Geologia
La Conca de Tremp no es començà a formar fins a l'Oligocè i el Miocè amb els arrossegalls detrítics que dipositaren els peus del continent pirinenc, començant a reblir la mar epicontinental que ja durant el Mesozoic adquirí de vegades caràcter lacustre.
Els Pirineus axials consten d'una capçalera granítica i una àmplia faixa sedimentària, metamorfoseada en llicorelles.
La zona de les Nogueres compren una depressió longitudinal formada per argiles del trias i recobert en una
bona part de massa pinyolenca.
Les Serres interiors són unes alineacions de calcàries cretàcies inclinades cap al N que constitueixen el més potent dels tres anticlinoris pre-pirinencs.
