COMARCA DE LA CERDANYA

Geografia Física

Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituida per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d´amplada), a més de 1000 m d´alçada, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre. Els massissos granítics que la tanquen pel nord l´aïllen de les valls l´Arieja (País de Foix) i de l´Aude (Capcir), mentre que al sud el rocam esquitós i calcari fan de partió d´aigües amb les valls del LLobregat (Berguedà) i del Ter (Ripollès). La Cerdanya es divideix en dues regions. La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya, centrada per la vila de Puigcerdà, s´amplia amb valls glacials, poblades, a la baga. La petita Cerdanya, centrada per la vila de Bellver, i la seva sortida occidental, el congost del Baridà. Així, doncs, amb els quatre accessos naturals la Cerdanya constitueix l´encreuament de llargs eixos viaris molt importants històricament. De l´altitud de la plana, se´n desprenen lesd característiques climàtiques de continentalitat, afavorides pel cinturó muntanyós. El clima sec, però sense secades, gràcies a la captació d´aigües, és l´idoni per a les hortes. A més el seu gran grau d´insolació ha estat aprofitat per a la instal·lació de sanatoris helioteràpics. La seva vegetació, de caràcter alpí amb lleugeres influències mediterrànieses caracteritza per estatges ben marcats, fins als 1200 m pastures seques, 1500 o 1700 m pi roig deguit del pi negre, que abasta uns 2400 m, dominat pels camps alpins.

Geografia Politico-Econòmica

Com l´Alt Urgell, el Pallars i la Ribagorça, la Cerdanya havia entrat a la fi de l´Edat Mitjana en una fase d´estagnació econòmica que la convertíen un dels principals centres d´emigració vers Barcelona: àdhuc L´Alta Cerdanya, després del tractat dels Pirineus, restà al marge de les transformacions econòmiques esdevingudes al conjunt català durant els ss XVIII i XIX. Però la construcció de les carreteres des de mitjan s XIX (Des de la de Perpinyà a la Guingueta pel coll de la Perxa, el 1850, fins a la de Puigcerdà a la Seu d´Urgell, acabada el 1930), de ferrocarrils des del començament del s XX ( el de Perpinyà a la Guingueta el 1912, i el de Barcelona a la Tor de Querol el 1922) i, des del 1984, l´obertura del Túnel del Cadí, sota del Moixeró, que enllaça la comarca amb l´eix viari que remunta el LLobregat, ha fetpossible el desembolupament econòmic de la Cerdanya, especialment gràcies al turisme i als esports d´hivern. Al s XX han sorgit dos nous nuclis de població: Font-Romeu (1914) i la Molina.

Massissos

Massissos que la tanquen pel nord:
El roc de la Calm (2215 m)
El Carlit              (2921 m)
El Puigpedrós     (2842 m)
L´aïllen de les valls de l´Arieja (País de Foix) i de Capcir.

La tanquen pel sud:
Puigmal              (2909 m)
La Tosa d´Alp     (2536 m)
Serra del Cadí    (2684 m)