Algunes definicions

En primer lloc comencem per definir què és la mineralogia, aquestes són algunes definicions del què és aquesta ciència:

" És la ciència que s'encarrega de l'estudi dels  minerals. La mineralogia no solament s'ocupa de les substàncies que formen l'escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir. La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elemnts constituents de les roques, i, d'altra banda, té punts de contacte amb la química, donat que els minerals són compostos químics."

font: Enciclopèdia Catalana

"La mineralogia és una disciplina científica que s'encarrega dels aspectes dels minerals, incloent les seves característiques i propietats físiques, composició química, estructura cristal·lina interna i la seva existència i distribució a la naturalesa i els seus origens en termes de concidicons físico-químiques de la seva formació"

font: Enciclopèdia Britànica

La definició potser més complerta seria la següent:

"Mineralogia, identificació de minerals i estudi de les seves propietats, origen i clasificació. Les propietats dels minerales s'estudien sota les corresponents subdivisions: mineralogia química, mineralogia física i cristal·lografia. Les propietats i classificació dels minerals individuals, la seva localització, les seves formes de aparició i els seus usos corresponen a la mineralogia descriptiva. La identificació en funció de les seves propietats químiques, físiques i cristal·logràfiques reben el nom de mineralogia determinativa.  

Mineralogia química

La composició química és la propietat més important per identificar els minerals i per a distingir-los entre ells. L'anàlisi dels minerals es realitza d'acord a uns mètodes normalitzats de anàlisi químic quantitatiu i qualitatiu. Els minerals es classifiquen sobre la base de la seva composició química i la simetra dels seus cristalls. Els seus components químics poden determinar-se també per mitjà d'anàlisi realizats con feixos d'electrons.

Mineralogia física

Les propietats físiques dels minerals constitueixen una important ajuda a l'hora d'identificar-los i caracteritzar-los. La major part de les propietats físiques poden ser reconegudes a ull nu o determinar-se per mitjà de proves senzilles. Les propietats més importants inclouen el ratllat, el color, la fractura, el clivatge, la duresa, el llustre, la densitat relativa i la fluorescència o fosforescència.  

Cristal·lografia

La majoria dels minerals adopten formes cristal·lines quan les condicions de formació són favorables. La cristal·lografia és l'estudio del creixement, la forma i el caràcter geomètric dels cristalls. La disposició dels àtoms en el si d'un cristall pot determinar-se per mitjà de l'anàlisi per difracció dels raigs X. La química cristal·logràfica estudia la relació entre la composició química, la disposició dels àtoms i les forces d'enllaç entre ells. Aquesta relació determina les propietats físiques i químiques dels minerals. Els cristalls s'agrupen en sis sistemes de simetria: cúbic o isomètric, hexagonal, tetragonal, ortorròmbic, monoclínic i triclínic.

L'estudi dels minerals constitueix una important ajuda per a la comprensió de com s'han format les roques. La síntesi en laboratori de les varietats de minerals produides per pressions elevadas està contribuint a la comprensió dels processos ígnis que tenen lloc a les profunditats de la litosfera. Donat que tots els materiales inorgànics emprats en el comerç són minerales o els seus derivats, la mineralogia té una aplicació econòmica directa. Usos importants dels minerals i ejemplos de cada categoria són les gemmmes o pedres precioses i semiprecioses (diamant, granats, òpal, circonita); els objetes ornamentals i materials estructurals (àgata, calcita, guix); els refractaris (amiant, grafit, magnesita, mica); ceràmiques (felspat, quars); minerals químics (halita, sofre, bòrax); fertilitzants (fosfats); pigments naturals (hematites, limonita); aparells científics i òptics (quars, mica, turmalina); i menes de metalls (casiterita, calcopirita, pirita, cromita, cinabri, ilmenita, molibdenita, galena i esfalerita)"

font: enciclopèdia Encarta 

I algunes definicions del que és un mineral:

"Un mineral és una formació natural homogènia sòlida, de formació inorgànica, amb una formula química definida i amb una ordenació dels seus àtoms"

Manson, 1968

"Un mineral és un cos procedent de fenòmens de la naturalesa inorgànica, tenint habitualment una composició química definida i, si s'ha format sota unes condicions favorables, té també una certa i característica estructura atòmica que es manifesta en la seva forma cristal·lina, a més de tenir altres característiques físiques"

Dana i Ford, 1932

"Els minerals són substàncies naturals que la seva formació és d'origen inorgànic amb una formula química i unes propietats físiques que es poden predir i que són definides"

O'Donoghue, 1990

"Els minerals es poden distingir d'altres substàncies per les seves característiques individuals que provenen directament de la forma en que els seus àtoms s'han organitzat interiorment"

Sinkankas, 1966

"Un mineral és un element amb composició química i estructura cristal·lina fixes i que normelment s'ha format com a resultat d'un procès geològic"

Nickel, E.H., 1995

Si voleu aprofundir en el tema podeu consultar el document que la I.M.A. Commission On New Mineral and Mineral Names ha fet públic l'any 1.998 sota el títol de "Procedures and Guidelines on Mineral Nomenclatures", on podeu trobar una interessant discusió tècnica sobre què és un mineral.