Petita història de la mineralogia
La
mineralogia és la suma de centúries de coneixement i experiència humana.
Algunes espècies minerals es coneixen des de l'antiguitat; el ferro, el coure i
l'or en són alguns exemples.
Només en faré referència a uns quants autors, aquells que he considerat més importants (d'entrada hauria de demanar disculpes a tots aquells que, voluntaria o involuntàriament, no es mencionin). Donada la gran quantitat de gent que de forma directa o indirecta (en un sentit ampli fins i tot podem inclore físics, químics, matemàtics i geòlegs) que han contribuit a la història de la mineralogia, resultaria del tot impossible de fer un llistat exhaustiu. Així matiex les dates que més endavant s'exposaran ens donaran una idea de les dimensions de la història de la mineralogia.
La identificació dels minerals va estar en primer lloc (des de l'Antiguitat fins a l'edat Mitja) una necessitat de la mineria i de la metal·lúrgia. Durant el període que va des de l'any 500 al 1500 (o potser més tard) la mineralogia va estar intimament lligada a l'alquímia. Fins al final del segle XVII, la mineralogia va estar una ciència empírica.
És cap a finals del segle XVIII que la mineralogia emergeix de forma lenta com a ciència amb caràcter propi. Aquest fet va estar possible per l'increment d'intercanvi de coneixements que va haver entre la comunitat científica a Europa, fins i tot en disciplines com les matemàtiques, la química, la física, la geologia i l'òptica. És també el primer cop que els descobriments científics es publiquen, incrementant així la difusió de noves teories, noves idees i noves tècniques.
De la conjunció dels diferents camps científics com les matemàtiques per la cristal·lografia, l'òptica, la física i la química inorgànica (que en part van fer els seus grans avenços amb descobriments de minerals, que implicaren el descobriment de nous elements com ara el beril·li el 1797, el bor el 1867, 3l ceri el 1801, ...) és que la mineralogia esdevé una nova ciència. Un bon grapat de noves espècies minerals es van anunciar (i per degràcia també un bon nombre d'innecesaris noms de minerals) des del final del segle XVIII fins al final del segle XIX.
A començaments del segle XX els físics van aportar una nova i potent eina per a la identificació dels minerals: els raigs X (i d'aquest un nou camp d'investigació, la radiocristal·lografia). Es van descobrir, a una proporció més o menys contsant, unes 10 noves espècies minerals per any, entre els anys 1820 i 1950. En aquest darrer any un altra revolució tecnològica va aparèixer: el microscopi electrònic. Aquesta nova eina tecnològica va permetre realitzar acurades anàlisis químiques de petites mostres de matèria (micrograms). Quan les proves clàssiques d'anàlisi química van arribar als seus límits (parlem de mil·ligrams de matèria), les proves amb el microscopi electrònic obrien noves possibilitats. Des de 1950 fins els nostres dies una gran quantitat de noves espècies minerals han estat descrites cada any (de l'ordre de 50 a 60 cada any) i arribant a 80 en el període entre 1978 i 1985.
Durant tot el segle XX, la millora de nous aparells amb nous i més acurats resultats en les anàlisis han accelerat la despripció en mineralogia: més de la meitat de les espècies minerals conegudes avui dia han estat descrites els darrers 30 anys.
Algunes dates i autors
Prehistòria: Durant l'edat de pedra, alguns minerals (principalment varietats de quars) foren utilitzades per fabricar eines, i el tractament tècnic dels minerals metàl·lics per tal d'obtenir ferro, coure, plom i argent es pot situar aproximadament fa uns 4000 anys.
Molts més personatges podrien haver-se afegir a aquesta petitat llista. Entre ells mineròlegs com Breithaupt, Dana, Lacroix, Glocker, Klaproth, Wollaston, Brongniart, Jameson, Hausmann, Stromeyer, Brooke, Rose, Kenngott, Rammelsberg, Nordenskiold, Blomstrand, Genth, Scacchi, Weisbach, Brush, etc... que van descriure gran quantitat de minerals durant el segle XIX i XX.