Creiem que l'ésser humà pretén autorealitzar-se al llarg de la seua existència i cerca contínuament unes adients situacions d'aprenentatges educacionals significatius per tal de poder aplicar tant els coneixements com les habilitats i exercir la seua creativitat.
La institució educativa passa definitivament a ser l'indret de la formació educacional des de la població infantil fins la joventut en unes edats vitals i plàstiques per la qual cosa es veurà com l'educació infantil (de 0 a 6 anys) no pot conrear els hàbits sense la col·laboració de la unitat familiar. Són l'escola i la família, tot interactuant paral·lelament, les facilitadores d'aquests ensenyaments-aprenentatges de les destreses que desgranen unes actituds i menen llurs comportaments específics. En síntesi, els curricula oferiran uns objectius cognitius implementats d'unes activitats efectives
L'orientació psicopedagògica menarà vers l'elaboració d'unes eines metodològiques que comportin la formació de la persona sota els angles d'esdevenir aquesta: lliure, creativa i responsable.
Els docents hem de conèixer
sensiblement els autèntics problemes que viuen els nostres
alumnes amb un contacte estricte amb la situació
familiar i social. En essència, podem dir que
l'educació edifica un context compensatori
sòcio-ambiental adequat quan aquest manca a
l'infant.
Aquest substrat orientador es fonamenta en aquests
tres eixos:
- la llibertat o capacitat d'elecció,
- l'autonomia o capacitat d'acció i
- la racionalitat o capacitat de judici.
El dret dels alumnes a escollir
tot vivint i circulant pel sistema educatiu postula:
- unes adequades i sovintejades informacions al llarg del sistema educacional
i
- una oferta de pluralitat d'opcions o de currículum diversificat
per tal d'inserir-los al món laboral.
Els projectes educatius brollen sota uns ventalls d'objectius des de ser prou genèrics fins arribar a personalitzar-se per a cadascun dels discents.
Es remarca que la formació d'aquest treball es desenvolupa sota una investigació des de dos cursos abans de l'acabament de la llicenciatura, l'any 1975, com a dinamitzador de l'orientació educativa a cinc centres docents (un a Barcelona i quatre a la ciutat de Tortosa) bo i exercint primer de mestre-tutor durant catorze cursos escolars on es desenrotllaven les responsabilitats dels Departaments d'Orientació, llavors es col.laborava amb el Servei d'Orientació Escolar i Vocacional provincial, coordinat per la Inspecció d'EGB, i tot seguit es treballa de psicopedagog, des del funcionament dels EAPs, l'any 1984, fins a la data present en centres docents de primària i de secundària.
A més, durant aquests més de vint-i-tres anys d'orientació educativa (som aquí històricament als incis del curs escolar 1992-93) s'han mantingut, prou sovintejats, uns contactes d'intervencions psicopedagògiques tant amb l'institut politècnic de FP-1 i FP-2 de Tortosa com amb el centre de Batxillerat d'aquesta esmentada ciutat i s'inicia ja un treball sistemàtic solament dintres dels sis centres de l'ensenyament secundari de la comarca del Baix Ebre pel qui subscriu.
Igualment la tasca també ha sortit fora dels dos centres tot participant, curs rere curs, en diverses taules rodones organitzades pels equips directius de l'EGB, les respectives APAs i algunes àrees municipals de cultura a diferents les localitats de les comarques del Baix Ebre i del Montisà.
És a partir d'aquesta experiència que he volgut iniciar un procés de reflexió formal i sistèmica, la qual cosa ens porta a realitzar les dues següents consideracions inicials:
* Analitzar l'organització del centre docent des d'una perspectiva horitzontal bo i plantejant i identificant seqüencialment uns elements paradigmàtics del ventall educatiu que ens permetin esbrinar unes accions orientadores més adequades al desenvolupament personal dels alumnes.
* Propiciar que el Departament d'Orientació dissenyi les adients adaptacions curriculars individualitazades dintre de l'àmbit de la intervenció educativa.