Geografia

La comarca del Baix Llobregat és un territori de tipus mediterrani que s'estèn des de la desembocadura del riu Llobregat fins a la muntanya de Montserrat, on es troben els relleus més importants de la comarca, per sobre dels 1000 metres.
És una comarca singular per la seva diversitat de paisatges. Els seus 486,10 km2 inclouen gairebé tots els elements dels paisatges mediterranis: màquies de gàrric i margalló sobre roques calcàries, alzinars amb roures a Collserola i Montserrat, comunitats de ribera prop dels cursos d'aigua permanents, garrigues sota pinedes i zones d'aiguamolls i maresmes al delta, de gran significació ecològica.

Ortofotomapa de la comarca

Des d'un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani: la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada aquí pel delta del Llobregat.
El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l'angle nord-oest, la zona de Collbató. És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià.
La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent (Terciari superior), a ambdós costats de la vall prelitoral del Llobregat, entre l'estret del Cairat i el congost de Martorell, menys encaixat.
La Serralada Litoral comprèn fragments força heterogenis: el massís hercinià, de materials paleozoics, que a l'esquerra del Llobregat és la serra de Collserola; la vall litoral, que fou una ria durant el Pliocè; i el massís alpí de Garraf, de materials triàsics i cretacis i de gran amplitud N-S, perquè se li incorporaren materials de la Depressió Prelitoral.
El Delta del Llobregat és format per dipòsits al·luvials i parcialment eòlics del Quaternari postglacial. Administrativament el sector esquerre pertany al Barcelonès, i el sector dret, al Baix Llobregat, més ampli i recent, com ho demostren els estanys residuals.

El clima és mediterrani litoral, amb distintes gradacions. La temperatura mitjana anual oscil·la entre prop de 17°C a les costes de Garraf i 12,7 al monestir de Montserrat (760 m alt). Hom calcula les precipitacions anuals per sota dels 500 mm a les costes de Garraf; se'n registren entre 500 i 600 al delta i a la Depressió Prelitoral, més de 600 a la vall baixa fins a Martorell i al sector ponentí de Garraf, i prop de 700 a la muntanya paleozoica i, en general, propera a la vall baixa i a la de Montserrat. En general preval el màxim de tardor. Però cap a l'interior s'equilibra amb el de primavera, que a Montserrat arriba a predominar. El mínim (per sota els 30 mm) és acusat al començament d'estiu (juny i juliol).

La vegetació, de caràcter mediterrani litoral, comprendria, en estat natural, màquies de garric i margalló, que troben l'extrem septentrional de llur domini a la zona de Castelldefels, i boscs d'alzinar amb marfull, que cobririen gairebé tota la resta del país, amb l'excepció de les àrees d'aiguamolls. Actualment els boscs de pi blanc són extensos i presenten, sobretot, com a sotabosc, brolles de romaní i bruc d'hivern o, més rarament, garrigues. A la part silícia compresa entre Gavà i Castellví de Rosanes són freqüents les brolles d'estepes i brucs.
El delta del Llobregat, actualment conreat o edificat en gran part, té com a vegetació potencial l'albereda, i, als indrets corresponents, comunitats halòfiles i arenícoles o canyars. El 1988 els estanys del delta del Remolar-Filipines (111 ha) i de la Ricarda-ca l'Arana (177 ha) foren declarats reserva natural, a causa sobretot del seu interès ornític. La protecció s'amplià amb l'afegiment de l'estany de la Murtra el 1992, arran de l'aprovació del Pla d'Espais d'Interès Natural.

En algunes zones del delta es poden contemplar les aus des d'observatoris especialment construïts amb aquesta finalitat. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

Pineda i estany de la Murtra. al delta del Llobregat. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

Altres zones protegides per aquest pla situades, bé que no íntegrament, a la comarca, són el massís de Garraf (4 066 ha), Montserrat (1 253 ha de la comarca són incloses al parc natural que hi fou creat el 1987) i la serra de Collserola (2 480 ha).

En algunes zones del delta es poden contemplar les aus des d'observatoris especialment construïts amb aquesta finalitat. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

 

La densitat de població és de 1 324 h/km2 (2001). Del 1857 al 2001 la població del Baix Llobregat gairebé s'ha multiplicat per 17. La creixença fou moderada fins el 1910 (27,1% en mig segle), ràpida fins el 1950 (95,4% en 40 anys) i vertiginosa d'aleshores ençà, i deixà enrere qualsevol altra comarca: 143,9% en mitja generació (1950-65).
El 1991 (610 192 h) la població comarcal havia crescut el 6,4% respecte de la del 1981 (573 461 h), però en 1991-2001 el creixement tornà a accelerar-se (13%), especialment si hom el compara amb el total català (5%), bé que és lluny d'assolir els índexs dels anys seixanta i setanta, a causa de l'aturada de la immigració de postguerra i la caiguda de la natalitat. Tot i això, la taxa bruta de creixement és de les més elevades (3,4‰ de mitjana anual en 1990-2000 enfront del 0,5‰ del conjunt de Catalunya).
En aquest període només han perdut població tres municipis d'entre els vuit de més de 30 000 habitants: Esplugues, el Prat i Cornellà. En canvi, els municipis petits són els que han assolit augments més notables, de vegades duplicant en pocs anys el nombre d'habitants. A aquesta tendència, constatable des de la dècada dels anys vuitanta, hi ha contribuït, sobretot, el creixement de les urbanitzacions, la millora de les comunicacions, el trasllat de la localització industrial i els nous residents als municipis petits i mitjans procedents de ciutats grans de la mateixa comarca o d'altres de l'àmbit metropolità.

Quant a la distribució del poblament, la majoria dels nuclis més populosos són al curs baix del Llobregat i sovint contigus, gairebé sense solució de continuïtat, a Barcelona (Cornellà, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Sant Just Desvern). Fora d'aquesta zona, més al N hi ha Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts i, al curs alt, Martorell, Olesa de Montserrat i Esparreguera. Al centre del delta hi ha Gavà i Viladecans i, al litoral, Castelldefels.

El 1996, d'un total de 233 437 actius ocupats, l'1% corresponia a l'agricultura, el 37% a la indústria, el 8% a la construcció i el 54% als serveis. La superfície agrària útil (4 707 ha el 1999: 2 309 de secà i 2 041 de regadiu) minva progressivament per l'extensió dels habitatges, les indústries i les obres públiques: del 1989 al 1999 la regressió fou del 34%. Actualment hi ha una clara especialització de les hortalisses, de les quals el Baix Llobregat és, amb el Maresme, la primera comarca productora de Catalunya.
El secà, que s'ha reduït molt els últims vint anys, és ocupat pels cereals d'hivern i l'arboricultura mediterrània. La vinya només predomina als municipis de Sant Esteve Sesrovires, Martorell i Abrera; les oliveres se circumscriuen a Olesa de Montserrat i els garrofers se situen als vessants marítims de Garraf (Gavà, sobretot).
El regadiu, tradicional en una part de la vall, es desenvolupà al s XIX amb la construcció del canal de la Infanta a l'esquerra del Llobregat, que pot regar unes 3 000 ha, la major part de la comarca, i el canal de la Dreta, que des de la fi del s XIX en rega 1 200, en bona part del delta. Les aigües subàlvies i els pous artesians permeten d'elevar el total a unes 8 000 ha, una quarta part de la superfície agrària i més d'un terç de les regades a la regió de Barcelona. Actualment, al regadiu hom hi practica una agricultura intensiva, especialitzada i d'alts rendiments. Els conreus varien segons el sector. A la vall baixa, hom cull fruita tendra (préssecs i prunes, pomes i peres), moresc i hortalisses (llegums tendres) o flors (roses a Sant Feliu). Les muntanyetes paleozoiques que tanquen el delta pel nord-oest són terra de cireres (Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat). El delta alt és un fruiterar (la mateixa fruita que a la vall, a més de nespres i albercocs). El delta mitjà és l'horta per excel·lència (verdura, patates primerenques i enciam per a l'exportació; també melons i síndries). Al delta baix, l'arròs ha desaparegut i ha estat substituït per altres conreus (hortalisses).

La vall baixa entre San Feliu i Sant Vicenç dels Horts. L'horta sobreviu en les zones que les autopistes i els polígons industrials no han afectat.
(FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

La indústria, tot i ser una de les més dinàmiques del país, ha anat disminuint en importància relativa (del 1975 al 1996 ha passat del 68,3% de la població activa al 37%). No obstant això, el gran increment demogràfic dels decennis dels seixanta i dels setanta repercutí en la necessitat de mà d'obra a les indústries inicialment de Barcelona i, posteriorment, a la comarca, on hom invertí tecnologia i capitals, aprofitant el relleu planer i la disponibilitat d'aigua i d'electricitat (darrera etapa de transport d'alta tensió des dels Pirineus).
Per sectors d'activitat, el més important és la siderometal·lúrgia i maquinària (Cornellà, Sant Feliu, Gavà), que representa prop d'una quarta part de la producció industrial. Són importants també el sector alimentari (pastes i preparats alimentaris), centrat sobretot a Sant Joan Despí, així com el tèxtil, especialment a la vall alta (Olesa, llana; Esparreguera, cotó), la vall baixa (Molins de Rei, cotó) i el delta (Sant Boi, fibres artificials). La fabricació de paper, altrament, és concentrada al Prat, com la química del cautxú ho és a Cornellà. Entre les branques secundàries hi ha la dels materials per a la construcció, especialment el vidre a Cornellà, i la construcció: la meitat a la vall baixa (Cornellà, sobretot) i un terç al delta (Sant Boi). Fins el 1971 la comarca tenia un gran dinamisme industrial, però d'aleshores ençà la crisi econòmica ha incidit fortament sobre el creixement industrial.

Dins la comarca podem distingir quatre territoris que, per raons físiques i geogràfiques, tenen les seves particulars característiques.

Delta Sector
Sant Boi de Llobregat
Viladecans
Gavà
Castelldefels
El Prat de Llobregat

Vall baixa

Cornellà de Llobregat
Esplugues de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Just Desvern
Sant Feliu de Llobregat
Molins de Rei
El Papiol
Santa Coloma de Cervelló
Sant Vicenç dels Horts
Pallejà
Sant Andreu de la Barca

Garraf-Ordal

Corbera de Llobregat
Cervelló
Vallirana
Torrelles de Llobregat
Begues
Sant Climent de Llobregat

Zona nord

Martorell
Olesa de Montserrat
Esparraguera
Abrera
Castellví de Rosanes
Sant Esteve Sesrovires
Collbató

Tornar a Baix Llobregat                                               Anar a Història