La història

Els vestigis més antics de poblament coneguts al Baix Llobregat corresponen al començament del neolític, com el grup de coves de Montserrat (dins el terme de Collbató), la cova de can Montmany (Pallejà), un dels grups més notables d'aquesta cultura a Catalunya.

 

També hi ha indicis de la segona fase neolítica, la dels pagesos de pla, com els sepulcres de fossa de Sant Joan Despí i de Corbera de Llobregat. Dels primers temps dels metalls (eneolític) és coneguda la cova Cassimanya de Begues, cova sepulcral col·lectiva, però no són coneguts megàlits, bé que la vella teoria que feia del Llobregat el límit meridional dels megàlits ha quedat envellida davant les troballes megalítiques del Penedès. Les transformacions de l'època hallstàttica es manifesten a través dels jaciments de Gavà i de la cova de can Montmell.

Durant el període ibèric, la cova devia correspondre a l'extrem sud dels laietans, dels quals era el límit, nom que es mantingué en la denominació romana d'Ad Fines, tradicionalment identificada amb Martorell, on la Via Augusta travessava el Llobregat pel pont del Diable.

Arc romà del Pont del Diable (Martorell)
(FOTOGRAFIA: JOSEP PADRÓ)

La romanització es manifesta sobretot a través de les vil·les, que indiquen una agricultura intensa. El territori que forma el Baix Llobregat ha depès sempre administrativament, fins a la creació del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat (1835), de demarcacions que tenien Barcelona com a centre, excepte Olesa de Montserrat (que, inclosa en la sotsvegueria del Vallès, passà al corregiment de Mataró el 1716) i Abrera, Esparreguera i Collbató (inclosos en la vegueria, i després en el corregiment, de Vilafranca del Penedès).

A partir de l'any 801, en què Lluís el Piadós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta. Uns anys més tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells entre els quals destaquen el de Casteliví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. Va començar la repoblació i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats.

Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Pero els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat a la zona nord.

Sant Ponç de Corbera. Segle XI. (FOTOGRAFIA: JOSEP PADRÓ)

El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. En aquest sentit, Sant Boi, Cornellà i Sant Joan Despí formaren part de les Franqueses del Llobregat fins al s XIII, època a partir de la qual els llocs de la zona més baixa de la comarca, des del pla de Barcelona fins al massís de Garraf i des de Molins de Rei fins a la mar, passaren a formar part del territori de Barcelona (amb el nom de llocs forans). Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies:

Baronia de Castellví de Rosanes
Castellví de Rosanes
Abrera, amb el castell de Voltrera i la quadra de Sant Hilari
Olesa de Montserrat
Sant Andreu de la Barca, amb la quadra del Palau
Sant Esteve Sesrovires
Castellbisbal
Martorell, amb el castell de Rosanes i el monestir de Sant Genís de Rocafort

Baronia de Cervelló
Cervelló
La Palma de Cervelló
Santa Coloma de Montpedrós o de Cervelló amb el castell Nou i la torre Salbana
Pallejà
Torrelles de Llobregat
Vallirana
Olesa de Bonesvalls

Baronia d'Eramprunyà
Begues
Sant Climent de Llobregat, amb els llocs de Sales, Sant Llorenç, Viladecans i la quadra Burguesa
Gavà
Castelldefels

A la part més alta, Martorell, Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires, Abrera i Sant Andreu de la Barca constituïren, juntament amb Castellbisbal (Vallès Occidental), la baronia de Castellvell de Rosanes, adquirida en 1411-12 als vescomtes de Castellbò per la ciutat de Barcelona, però que a la fi del s XV fou atribuïda als Requesens, que ja eren senyors de Molins de Rei. La important baronia de Cervelló (Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló) fou posseïda igualment durant la baixa edat mitjana per Barcelona; Esparreguera i Olesa de Montserrat es trobaren sota la jurisdicció del monestir de Montserrat.

La fortalesa de Castelldefels

 

Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les vil·les romanes, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos.
Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això genrà noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII.

Can Vendrell, a Begues. (FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de primeres matèries (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana.
Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

La Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres països d'Europa. Catalunya va tenir un fort procès d'industrialització, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge.
Propera a Barcelona i al seu port, dotada -gràcies al riu- de recursos hidràulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per instal·lar-hi grans fàbriques tèxtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van instal·lar potents màquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carbó.

La colònia Sedó (Esparraguera), un dels exemples més reeixits de la industrialització de la comarca al segle XIX. (FOTOGRAFIA: CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT)

En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fàbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industriais anomenats colònies, com ara la colònia Bros (Martorell), la colònia Sedó (Esparreguera) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indústries que avui potser estan abandonades o han canviat d'ús.

Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat per a finalitats energètiques i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques, com ara Companyia Roca (Gavà); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Molins o Sanson, etc.

 

Grup d'obrers i obreres de la colònia Güell a principis del segle XX (Santa Coloma de Cervelló). (FOTOGRAFIA: COL·LECCIÓ JOSEP PADRÓ)

De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.

El partit judicial de Sant Feliu de Llobregat serví de base per a delimitar la comarca del Baix Llobregat de la divisió de Catalunya decretada per la Generalitat el 1936, amb l'exclusió dels municipis de Gelida (inclòs a l'Alt Penedès) i de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern (inclosos al Barcelonès). El 1968 fou creat el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat, amb els municipis de l'Hospitalet, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló, Gavà, Begues, Castelldefels, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i el Prat de Llobregat. L'any 1990 Esplugues i Sant Just passaren a formar part del Baix Llobregat, després de la nova divisió establerta per la Generalitat de Catalunya.

 

Tornar a Baix Llobregat                                               Anar a Geografia