Cultura popular

1- Refranys del temps

L´home sempre ha tingut curiositat per tots els fenòmens meteorològics. Aquest interès ve donat perquè el temps que ha fet o farà ens influencia tots en un sentit o en un altre.

 

A

A l´hivern boirina i neu per veïna
A mal temps, bona cara.
Aigua cau, senyal de pluja
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja per tot el dia
Aire de ponent, aigua gelada i vi calent.
Allòque atura el fred, atura el calor.
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove.
Any de neu, any de Déu.
Any de pluges, fora bruixes.
Any gelat, any de blat
Any plujós, pagès joiós.
Anys, danys i desenganys, tornen els homes estranys.
Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. A la tarda, la pluja ja és passada.

B

Boira a la muntanya, pastor a la cabanya.
Boira saltirona, no és cosa bona.
Boires pel xaloc, prepara llenya per el foc.
Boirina a la vall, pagès al treball.
Boirina pixanera, torna-te´n enrera.
Bon dia és el que plou i no pedrega.

C

cada gota de pluja fa el seu fang.
Cada gota que plou té on caure.
Cant de la "rana" crida tramuntana.
Cel d´escaletes, aigua per les bassetes.
Cel de panxa de burra,pluja segura.
Cel emborregat, pluja al terrat.
Cel empedrat, camp mullat
Cel rogent, pluja o vent.
Cel roig al matí, pluja en camí.
Cèrcol de lluna, no omple llacuna.
Clara és la lluna d´agost, però la de gener, encara ho és més.
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga.

D

De les gotes s´ajusten els rius.
De ponent, ni vent, ni gent, ni casament.
De vent moliner, molta feina i poc diner.
Del xaloc, ni molt ni poc.
Després de bell jorn, ve la negra nit.
Després de la tempesta, ve la calma.
Després de la tronada ve la pluja.
Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d´euga.

E

El dia nuvolós, enganya al peresós.
El fred i el gel no es queden al cel.
El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són.
El mestral no acaba mai el jornal.
El ponent la mou i el llevant la plou.
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d´eixut.
El sol, a l´hivern emmadrat, es lleva tard i s' acotxa aviat.
En la presencia de sol, poca llum és un gresol.
En temps de fred, val més una gorra que un barret.
Estels en ple dia, guerra, fam i malalties.

F

Fang a l´hivern i pols a l´estiu, tot el camp reviu.
Fred segur no mata ningú.

G

Garbí amb núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà).
Garbí d'hivern, dimonis a l'infern.
Gelada tapada, freda és la diada.
Gepa a ponent, quart creixent; gepa a llevant, quart minvant.
Gregal matiner, llevant tarder.

H

Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.
Hivern fred, estiu calent.
Hivern gelat, fruita a grapats.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat.
Home de bé, és com blat de bona lluna.
Home que té llunes, fa de mal tractar.
Home nat en lluna fosquejant, al botavant.

L

L´aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.
L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc.
La millor lluna és la fermentada
La lluna d' octubre en cobreix set, i si plou, nou.
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res.
La tramuntana no és bona ni sana.
Llebeig d' hivern, dimonis de l' infern.
Llevant fa?, per quatre dies n'hi ha.
Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va veure, se'n torna plorant.
Llevant, llevantó, a l'hivern dolent i a l'estiu pitjor.
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món.
Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut.
Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella.
Lluna blanca, cobrellit i manta.
Lluna brillant, bon temps per endavant.
Lluna creixent, muda la gent.
Lluna nova, vés-hi amb cove.
Lluna pel gener, l'amor primer.
Lluna roja, el vent remou.
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent.
Lluna vella, vés-hi amb cistella.
Lluna vermella, vent porta ella.

M

Mai plou de tan bona gana, quan ho fa de tramuntana.
Marinada forta, pluja a la porta.
Molts dies bons fan un any dolent.

N

Ni a l'hivern deixis la capa, ni a l'estiu la carbassa.
Ni per calor ni per fred, deixis capa ni barret.
No diguis mai que plou, fins que troni.
No diguis mal del dia que passat no sia.
No et fiïs d'hivern serè ni d'estiu ennuvolat.
Núvols amb creu, aigua segura o neu.
Núvols barbats, camps mullats.
Núvols d'Aragó, pluja en abundor.

O

Orenell terrer ? Pedra o aigua ve.

P

Pagès lluner, omple poc el graner.
Per la tardor, ni fred ni calor.
Pertot es fanbolets quan plou.
Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.
Pluja de llevant no deixa res davant.
Pluja menuda, la terra ajuda; i bon ruixat, la terra bat.
Pluja, és marit de la terra.

Q

Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes..
Quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana.
Quan canta molt el gall, aigua s'apropa.
Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell.
Quan el Taga porta barret, pluja, vent o fred.
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se n'escapa.
Quan el vent baixa de Port, no falta mai neu a Sort.
Quan fa banyes el sol, pluja senyala.
Quan plou i fa sol, passeja el caragol.
Quan plou per un, plou per tothom.
Quan Sant Llorenç porta capa, la pluja no s'escapa.
Quart minvant, infant semblant; quart creixent, infant diferent.
Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena.
Que rigui la gent i que jo vaig calent.
Qui no té seny, no té fred.
Qui té fred, tremola.
Qui té sol, que més vol?

R

Rojor al matí, la pluja és aquí.
Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una.

S

Sant Ramon tapat, segur aiguat.
Sempre plou sobre mullat.
Senyals al cel, treballs a la terra.
Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada.
Si Déu vol, sens núvols plou.
Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps.
Si el núvol ve de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por.
Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja.
Si l'hivern trona, l'anyada serà bona.
Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent.
Si la lluna toca el menjar,ja el pots llençar.
Si Montserrat els núvols han tapat, aigua al Llobregat.
Si no plora el cel, no riu la terra amb flors.
Si no plou per l'agost, no gastis diners en most.
Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat.
Si veieu un pinsà, fred farà.
Si vent de nord trobeu, botes calceu.
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
Sol blanc, senyal de fang.
Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna.
Sol eixent, Déu ens do un bon pensament.
Sol matiner no dura dia sencer.
Sol que pica, aigua segura.
Sutge per la xemeneia, pluja a terra.

T

Tant en plou com el vent n' eixuga.
Tarda roja, senyal de bon temps.
Tardor i hivern, per el vell temps d'infern.
Tardorada dolenta, millor tardana que primerenca.
Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna.
Tronada al matí, vesprada, garbí.

U

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.

V

Vent bergadà, ni plou ni se n'està.
Vent de Canigó, no durà res de bo.
Vent de gregal, ni peix ni pardal.
Vent de llevant, pluja a l'instant.
Vent de llevant, porta l'aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig.
Vent de llevant, sol triomfant.
Vent marí sobre gelada, pluja o nevada.
Vent narbonés, ni plou ni aclareix.
Vermell i ponent, senyal de vent.
Vermellor al vespre, sol a la finestra.
Vol de mosquit, pluja tot seguit.

Refranys extrets entre d'altres del llibre "Cinc mil refranys catalans" Ed Millà