"Alerta" (Arno Breker, 1939, Alemanya)

L'art nacionalsocialista cercava de superar les diferències de classe social i cohesionar la nació en una comunitat de ciutadans que participessin dels mateixos ideals. Havia de vincular els individus amb la nació. L'única justificació de l'art era la col.lectivitat, de la mateixa manera que l'objecte de l'arquitectura i els mítings multitudinaris era fondre els ciutadans en una experiència col.lectiva. Suprimia el desig individual de sospesar, experimentar i investigar, i en el seu lloc receptava solucions i fórmules ideològiques dictades des de dalt.

Sota el règim de Hitler, les arts visuals reflectiren un conjunt de tòpics que es repetiran al llarg de tot aquell període i que arribaren a assolir un significat cultural: El Moviment Juvenil, les grans concentracions de masses, la glorificació del cos sa, l'educació heroica, el culte a la mort heroica, les vistoses cerimònies públiques, els mítings multitudinaris, els estadis esportius, les noves fàbriques i vivendes, les autopistes, els edificis públics, els retrats de Hitler i del partit, els temes antisemites...

Membre de la SA (Hermann Otto Hoyer, 1933, Alemanya)

Pintura i escultura:

L'escultura materialitzà l'obsessió nacionalsocialista per la raça i l'etnobiologia, alhora que actuà com a complement de l'arquitectura. L'escultura fou la transmissora dels valors concrets del nazisme. A les tradicionals representacions a l'escultura decimonònica alemanya del soldat o el guerrer, se'ls afegeix la guerra, el partit, la camaraderia, els camperols, la maternitat, el cos femení i fecund...

El que dominà l'escultura fou la representació, inspirada en els models de l'Antiguitat, de la bellesa del cos humà, idealitzat. El nu masculí representava l'ideal de la raça ària: camaraderia, disciplina, obediència, impassibilitat i valor..

Estadi Zeppelin a Nuremberg (Albert Speer, Alemanya)

Arquitectura:

L'arquitectura esdevingué l'expressió més contundent del nazisme. Les seves característiques eren l'horitzontalitat, la simetria a les façanes, l'ús de pòrtics, l'aire de fortalesa i l'hermetisme. Els pesats frontons de fusta tenien per objecte impressionar i infondre respecte.

Pel que fa a l'ornamentació, les façanes eren sòbries, les columnes i pilastres combinaven decoració i tecnologia. L'àguila i l'esvàstica nazis hi eren ornaments obligatoris. Un bon percentatge de l'arquitectura tenia aire militar. Les estructures eren inexpressives, metòdiques, ordenades...

La magnitud dels edificis empetitia la persona. L'arquitectura de Hitler era inflada i reiterativa. La impressió general era de buidor i monotonia. La seva finalitat era impressionar i intimidar les masses.

Menú