- Exaltació del conductor carismàtic (Duce a Itàlia, Führer a Alemanya, Primer Secretari a l'URSS, Caudillo a Espanya). Les grans empreses nacionals reclamen no solament concentrar el poder en l'Estat, sinó també en un sol home, l'autoritat del qual ningú no pot discutir.
- Imperialisme. Els dirigents feixistes parlen d'espai vital, de la necessitat de noves terres.
- Superioritat d'unes races o d'uns pobles sobre d'altres. La puresa i la neteja ètniques.
- Ultranacionalisme. Nacionalisme excloent. Fonamentalisme, integrisme, essencialisme.
- Ascens al poder per la força o democràticament aprofitant moments de feblesa i de problemes sòcio-econòmics. Ús sistemàtic de la violència i el terror per tal de subordinar la voluntat individual a la de l'Estat. Les afinitats culturals i de classe són destruïdes i la gent es radicalit-se en defensa de les noves estructures socials centrades en el Partit.
- Politització de les arts i dels mitjans de comunicació, els quals eren obligats a vehicular els missatges ideològics de l'Estat i del Partit.
Retrat del Duce
(Gerardo Dottori, 1933, Itàlia)