ENQUADRAMENT I PROPORCIONS


L'enquadrament permet combinar elements aïllats i molt diferents en la mateixa imatge. També serveix per a controlar la proporció entre amplada i alçada, i determinar com s'ha de mirar la imatge. Una forma alta s'observa verticalment, cosa que reforça l'alçada; una imatge ampla reforça la sensació d'horitzontalitat.
La "regla àuria" proposa com a més encertada la col.locació del subjecte principal en la intersecció de dues línies que divideixen verticalment i horitzontalment en tres terços la imatge. Aquesta regla, però, mai no s'ha de seguir de manera aferrissada.

A cop triat el subjecte principal, existeixen diversos recursos compositius per a situar-lo en el lloc més adient:
- Juxtaposició i punt de vista: Presenta l'element principal en una forta posició en relació amb el seu entorn. Per exemple, sent l'element més clar o més obscur de la imatge, o situar-lo davant de qualsevol d'aquests dos tons.
En fotografia de paisatge, si el fons o el primer terme són confosos, enquadrarem cap amunt o cap avall, de manera que la major part de la imatge estigui ocupada pel cel o pel terra. Una alternativa és emprar una profunditat de camp petita, o usar un "tele" per a que el subjecte principal ocupi tota la imatge amb exclusió de qualsevol altra element.
Una forma d'omplir un primer pla buit és baixant la càmera fins a prop del nivell del terra i aprofitar la vegetació, posem per cas, desfocada, per a omplir l'espai.

Els caràcter de les línies dominants influeix també sobre l'ambient. Els temes amb línies verticals i horitzontals molt marcades donen a la composició un caràcter estàtic, estable. Si fotografiem des d'un punt que converteixi aquestes línies en diagonals, en convergents, en trencades i fins i tot en corbes, donarem a la imatge sensació d'activitat.


(foto: X.Ripoll)



Menú