| Com en altres països
europeus, el segle XIX
significà per a Catalunya la fi d'una època i l'inici d'una
altra totalment nova: la Revolució
Industrial. Els industrials catalans començaren a muntar fàbriques
modernes cap al 1830, però el ritme de creixement industrial va
ser molt lent a causa de la dependència total del mercat espanyol,
amb comunicacions deficients i format per pagesos molt pobres.
El desenvolupament de la industrialització
a Catalunya, a partir de 1830, aportà tot un seguit de
transformacions i avenços, no solament pel que fa a la tecnologia
i als processos de producció sinó també a les formes
de vida, de treball i de relacions dels
Molts artesans, per exemple, es van haver de reconvertir en obrers industrials. La major part de manufactures i tallers es reconvertiren en fàbriques. Les noves màquines no podien funcionar manualment, sinó a través d'una nova força motriu, el vapor. Moltes famílies emigraren del camp a la ciutat per cercar-hi feina, fugint de l'incertesa de la feina a pagès. La majoria dels treballadors provingueren del món rural. Dins d'aquest panorama, dues classes socials esdevingueren protagonistes de la nova societat industrial: D'una banda, els empresaris -els burgesos-, els que posseïen el capital, val a dir, diners, fàbriques, màquines... I d'altra, els obrers industrials -el proletariat-, que juntament amb els jornalers del camp, constituïen el grup social més feble tant des del punt de vista econòmic com polític. Aquesta feblesa es manifestava per exemple en les deplorables condicions de vida i de treball que patien. S'hi noten dos grups d'obrers: el dels miserables, que prenen les armes, i els operaris, que reivindiquen l'augment de sou i l'associacionisme. Cal afegir-hi els menestrals, la manera de viure dels quals, fossin autònoms o empleats, era molt semblant a la dels operaris. A tot això se li havia d'afegir la por a les màquines, que deixava a molts obrers i menestrals sense feina. Com a conseqüència, entre els anys 30 i 40 se succeïren els avalots. En un d'aquests, s'incendià la fàbrica Bonaplata de Barcelona. Periòdicament es produïen moviments obrers sense motivacions polítiques, com el de 1835, coincidint amb la lluita dels progressistes contra els moderats. Entre el 1836-43, es van produir unes quantes bullangues, en què els obrers van anar plegats políticament amb els progressistes. |
  
|
