| Al llarg del segle
XIX, les diferències de vida entre els treballadors i els patrons
eren massa evidents. Es manifestaven en el vestit, l'alimentació,
l'habitatge, la higiene o l'esperança de vida. Restaren desatesos
per l'amo i per l'Estat.
A ciutat, els obrers habitaven els pitjors indrets: els antics ravals, o els nous suburbis o poblacions industrials. S'instal.laven fins i tot en soterranis humits de carrers estrets. Els pisos de la gent humil eren molt petits, poc ventilats, mal il.luminats i sense serveis sanitaris propis. En ocasions, un mateix estatge era compartit per més d'una família, per poder fer front als lloguers. Els nou vinguts buscaven feines dures i mal pagades. Els sous amb prou feines permetien cobrir les necessitats bàsiques. Més enllà del lloguer i del menjar, pocs diners quedaven per al vestit i l'oci. Els treballadors, que passaven gana, restaven a mercè de tota mena de malalties i epidèmies, pel que la seva esperança de vida era baixa. Les jornades laborals eren llargues -fins a 14 hores o més-, esgotadores i perilloses. Abans dels 10 anys, els nens i les nenes ja anaven al taller o a la fàbrica. Eren formats professionalment en elles fent les feines més ingrates i sense qualificació professional. L'educació de l'obrer era del tot o gairebé nul.la i, per tant, l'analfabetisme era molt elevat. La concentració obrera a Catalunya es trobava en ciutats com Barcelona, Terrassa, Sabadell, Manresa o Reus, on estaven ubicades les fàbriques. Els solars buits d'aquestes ciutats o les seves rodalies van ser omplerts amb fàbriques de vapor i habitatges obrers. Aquests suburbis contrastaven amb les zones residencials on vivia la burgesia industrial i comercial. Més enllà, però,
de les viles també hi havia nuclis industrials, concretament a les
voreres dels rius Llobregat, Cardener o Ter. Es tractava de les colònies
fabrils edificades en camp obert i dedicades bàsicament al tèxtil
que s'aixecaven en hàbitats rurals per a aprofitar l'aigua dels
rius com a font d'energia.
A la colònia, la relació
i el control de l'amo envers els treballadors era patriarcal. Els obrers
provenien del camp, de vegades de la mateixa comarca. Era una mà
d'obra dòcil que s'amotllava a les ordres de l'amo que controlava
tota la colònia.
|
  |
