Glossari
ARMADURA: Encavallada (preferentment de ferro) que suporta la coberta d'un edifici.
COLÒNIA INDUSTRIAL: Conjunt d'instal·lacions, separades de la població i amb una certa importància, on hom ha bastit dependències i serveis.
CRUGIA: Espai comprès entre dos murs de càrrega.
ENCAVALLADA: Artifici format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga mestra.
INDIANA: Nom genèric dels teixits de cotó, o de cotó amb mescla d'altres fibres vegetals o artificials, estampats per una sola cara en un color o en més.
JÀSSERA: Biga grossa -anomenada també "biga mestra"- que serveix de suport a d'altres bigues.
PILAR: Element arquitectònic vertical, de suport, aïllat i massís, sobre el qual descansa una volta, una coberta o alguna altra càrrega.
QUADRA: Sala d'una fàbrica en què estan instal·lats els operaris i les màquines.
TIRANT: Biga horitzontal que uneix i manté immòbils dues parets paral·leles que tendeixen a desplomar-se. També, peça horitzontal que en una armadura de coberta uneix els peus de cada dos elements verticals consecutius.
VAPOR: Conjunt fabril organitzat a l'entorn d'una màquina moguda per l'energia del carbó.
XEMENEIA: Conducte vertical que dóna sortida a l'exterior al fum i als productes de combustió. La seva eficàcia és més gran com més gran és la seva alçada. Les xemeneies, especialment les grans, solen ser construïdes de secció circular, per tal que ofereixen menys resistència als vents, de direcció variable, i solen ser lleugerament troncocòniques, per tal de conferir la màxima estabilitat a l'estructura.
