La fàbrica de pisos |
Erasme de Gònima (BCN)
Estruch (BCN)
Fins a l'arribada
de les columnes de ferro -aproximadament al 1832-, el tipus no es modernitzarà,
tot substituint aleshores els murs de càrrega interiors i els grossos
pilars de maó -que feien rígid l'ús industrial de
l'edifici i impedien la creació de grans peces lliures- per rengleres
d'esveltes columnes de ferro colat. A les façanes s'evita mostrar
que les fàbriques eren un edifici diferent i se segueix donant la
imatge de l'edifici residencial. En destaca la proliferació de finestres
i l'absència de botigues a les plantes baixes. S'adopta el llenguatge
neoclàssic, acadèmic i europeu a l'arquitectura fabril.
L'aparició
de la màquina de vapor suposà la transformació dels
edificis industrials. El vapor era un conjunt fabril organitzat
a l'entorn d'una màquina moguda per l'energia del carbó i
s'inseria generalment en un medi urbà.
A mitjan del segle XIX van predominar dos tipus d'estructures fabrils: la fàbrica de pisos i la nau. La primera consistia en un edifici de diverses plantes amb parets exteriors de maó, pilars interiors de ferro colat, jàsseres de fusta amb tirants de ferro, forjats de fusta o de revoltons i un gran nombre de finestres.
Tèxtil Arañó (Poblenou-BCN)
S'ha d'il·luminar
lateralment una gran planta amb dues rengleres interiors de pilars de ferro
colat. A les façanes s'acostumen a veure-hi els caps dels tirants
(ja sigui senzills o amb motius ornamentals, en forma d'aspa, creu, placa
o petita voluta), que com a reforços estructurals es col·loquen
a nivell del forjat.
Amb aquest tipus de fàbrica d'altura es perseguia un major rendiment energètic. En ser un edifici en altura, amb un sol eix vertical que transmeti la força a rodes i a embarrats, es proveeixen totes les màquines de la fàbrica.
Una altra raó per a l'edificació en altura era perquè representava una bona solució per a la il·luminació, mitjançant el major nombre possible de finestres i ocupant tota l'altura possible cadascuna d'elles. A més, es creen uns espais per al treball més agradables i higiènics.
L'aplicació de les columnes de ferro colat va suposar la substitució dels murs interiors de maó o pilars de fusta, amb la qual cosa la planta quedava més lliure. A la vegada es guanyava en llibertat de moviments quan s'hi volia instal·lar noves màquines més grans, o màquines en tots els pisos, així com controlar la producció. També s'hi guanyava en incombustibilitat.
S'estalvia
superfície de coberta i d'energia destinada a climatitzar tota la
fàbrica i mantenir una temperatura igual en totes les quadres. És
també una solució que, en contextos urbans on el preu del
sòl és molt alt, permet d'economitzar superfície de
solar.
Can Batlló (BCN)
L'Espanya Industrial (Sants-BCN)
|
|
|
|
|
|
|
|
Materials |