L'escala
    • El cinema té la seva imatge pròpia i característica, diferent d'altres imatges, com ara les de les arts plàstiques i fins i tot les fotogràfiques, perquè la imatge fílmica no acaba en si mateixa, exigeix el pas d'una imatge a una altra; és en moviment.
    • La imatge cinematogràfica no es una mera reproducció de la realitat, sinó una interpretació i reelaboració d'aquesta. Això fa que cada autor, en crear les seves imatges, aconsegueix expressar-se d'una forma diferent a la d'un altre autor.
    • La imatge fílmica està constituïda per diversos elements:
    • Els essencials: L'escala, l'angulació i la il·luminació.
    • Els integrals: El color, el so...
    • L'escala és la relació entre la superfície del quadre de la pantalla ocupada per la imatge d'un objecte determinat i la superfície total del mateix quadre. Ve determinada per la grandària de l'objecte, per la distància entre aquest i la càmera, i per l'objectiu emprat.
    • El pla és el conjunt d'imatges que constitueixen una mateixa presa. La planificació és la relació de distància i grandària entre la càmera i el motiu. Si prenem la figura humana com a mesura, segons ocupi aquesta una major o menor escala a la pantalla, el pla s'anomena:
        • Gran pla general, mostra un gran escenari o una multitud. La persona no hi és o bé queda diluïda en l'entorn, llunyana, perduda, petita, massificada. Té un valor descriptiu i pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la solitud o la petitesa de l'home enfront del medi.
       
         Pla general, mostra un escenari ampli en què s'incorpora la persona, i ocupa entre una 1/3 i una 1/4 part de l'enquadrament. Té un valor descriptiu.
       
        Pla de conjunt, abraça un petit grup de persones o un ambient determinat. Interessa l'acció i la situació dels personatges. Té un valor descriptiu, narratiu o dramàtic.
    • Pla figura, quan els límits superior i inferior del quadre quasi coincideixen amb el cap i els peus de la figura humana. Té un valor narratiu però comença a potenciar el valor expressiu o dramàtic.
    • Pla americà (o 3/4). Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. Té un valor narratiu i dramàtic.
    • Pla mitjà. Presenta la figura humana tallada per la cintura, de mig cos en amunt. També hi ha el pla mitjà curt (el bust) i el pla mitjà llarg (del panxell en amunt). Té un valor expressiu i dramàtic, però també narratiu.
    • Primer pla. El rostre sencer de la persona. Té un valor expressiu, psicològic i dramàtic.
    • Primeríssim pla. Mostra una part del rostre o del cos. Potencia els valors del primer pla, encara que també pot ser merament descriptiu.
    • Pla figura
    • (Clika la imatge)
    •  
        • Pla detall. Mostra un objecte o una part d'un objecte. Pot tenir un valor descriptiu, narratiu, simbòlic o dramàtic.
       
        La profunditat de camp és l'espai entre el primer terme i el darrer que s'enfoquen en un mateix enquadrament. S'utilitza com a element de gran valor dramàtic i psicològic. 
    • Els objectius gran angular tenen una gran profunditat de camp i treuen els fons enfocats, a l'inrevés dels teleobjectius que tenen poca profunditat i per això treuen fons desenfocats.
        • L'escena és un seguit de plans que formen part d'una mateixa acció o també ambient dins d'un espai i d'un temps concrets.
       
        La seqüència és un seguit d'escenes que formen part d'una mateixa unitat narrativa.
       
        El pla-seqüència és un pla de molta durada que esdevé en si mateix una seqüència; és una seqüència que es roda en un sol pla, en una única presa i que conserva les unitats espacial i temporal.
    •  Menú