El temps fílmic

• El temps en el cinema és diferent al temps real. És un temps variable, no necessàriament lineal, que fins i tot es pot accelerar o invertir.
• Les formes d'utilització del temps fílmic són:
• Adequació: Igualtat entre el temps d'acció i el de projecció.
• (És el cas de "Cleo de 5 a 7" o "Sol davant el perill".)
•  Condensació: Molta acció en poc temps.
• Distensió: Allargament subjectiu de la durada objectiva d'una acció.
• Continuïtat: El temps de la realitat flueix en la mateixa direcció que el fílmic.
• (És el cas de "Dotze homes sense pietat". També, de les biografies lineals.)

	Simultaneïtat: S'hi alternen dos temps vitals en què l'acció passa d'un a l'altre. (És el cas dels films de persecucions, o de suspens, o quan el protagonista principal acut a salvar a la protagonista que es troba en perill.)

• "Flash back": Salt enrera en el temps. Es retrocedeix a èpoques anteriors. El record d'algú sol ser el procediment més habitual.
• (A "Doctor Zhivago", un general que cerca la seva neboda en una fàbrica serveix per a narrar la vida de la noia i del seu amant.)
• Temps psicològic: Una sèrie de plans llargs amb escassa acció pot augmentar la impressió de durada del film. Al contrari succeeix amb plans de curta durada i on passen coses de força interès.
• (Mentre que el primer cas caracteritza els films psicològics, el segon fa referència als films d'acció.)
•    El·lipsi: Supressió dels elements tant narratius com descriptius d'una història, de tal manera que malgrat estar suprimits s'hi donen les dades suficients per a poder-los suposar com a succeïts o existents.
• Recursos per a representar el passat: viratges de color o de color a blanc i negre, dobles pantalles, sobreimpressions...
• Recursos per a representar el pas del temps: els fulls d'un calendari van caient, un rellotge, una espelma o una cigarreta que es van consumint, els canvis de llum natural, els canvis d'estacions de l'any, l'evolució física d'una persona, les sobreimpressions...

•  Menú