Inicialment vaig escriure Els anys salvatges per intentar explicar una època, el període 1976-1981, en què tot semblava possible. Es podria dir que dins d'aquesta novel·la breu hi són aquests anys de la meva vida, la gent que hi era, els llocs on anava, les moltes coses que passaven.

Quan aquesta novel·la breu ja estava publicada em vaig adonar que havia fet una narració que no era del tot meva. Suposo que gairebé tothom viu com a mínim alguns anys d'una manera oberta, sense planificar el futur i gairebé sense reflexionar sobre allò que està fent.

En tots els llocs i en totes les èpoques hi ha moments que es viuen d'aquesta manera. Qualsevol persona percep que el món hauria de canviar molt per poder dir que tot va minimament bé. I per canviar-ho tot cal primer canviar un mateix.