Com arribar-hi 
Veure Illa d'Amunt

L'illa d'Avall és una zona de sedimentació de sorres i graves del riu Ter, amb una superfície de 25 ha., té una topografia plana, amb un desnivell màxim de 5 metres, que augmenta des del marge fluvial cap a l'interior de l'illa.
Les lleres del riu i els marges, constitueixen un ecosistema d'excepcional interès, en els quals s'assenta una flora i una fauna específica. Per altre banda i de manera de corredor biològic, connecta espais naturals més amplis i al llarg d'ells es desplacen nombroses espècies de fauna vertebrada.
La coberta vegetal presenta dues zones lleugerament diferenciades:
- Des del marge actual fins a l'interior, hi ha una franja d'una amplada aproximada d'uns 50 m. on es troba una vegetació, fonamentalment de bosc de ribera amb presència de canya (Arundo donax ), pollancres ( Populus spp.), plàtan (Platanus spp.) i pi pinyer (pinus pinea).
- Zona interior de l'illa, inclosa l'antiga llera, on es desenvolupa vegetació mediterrània, degradada i esclarrissada, amb presència de pi pinyer ( pinus pinea ) i alzina (Quercus ilex ).

... esperaba, francamente, encontrar un paisaje feúcho. Así me parecen algunas de las zonas que los ecologistas defienden, en donde abundan los marrones y la flora modesta. Pero quedé absolutamente estupefacto: la Illa d'Avall no es una isla, es un istmo en forma de cuerno de rinoceronte, con ubérrima vegetación en las partes más próximas al río y un enorme prado interior que me recordó el de un jardín inglés rodeado de bosques: una pura maravilla, una infinita alfombra de césped natural, con algunos grandes árboles y abundantes cañaverales que le dan un toque mediterráneo. Escuchando en soledad los imparables trinos mozartianos de los pájaros y la muda corriente del río, creí de veras estar en otro mundo. No me habría sorprendido encontrarme con Diana cazadora, en mármol o en carne y hueso. ...
  
EL PAIS.com