Estat de l'aigua de la xarxa municipal de Jafre
| El nivell de nitrats de l'aigua de Jafre baixa de 80 a 21 mil·ligrams per litre ( 17/10/06 ) Diari de Girona |
| Comunicat de l'Ajuntament de Jafre sobre l'estat de l'aigua de la xarxa municipal ( 03/10/06 ) |
| La contaminación por nitratos crece ( La Vanguardia 26/04/05 ) |
| Els nitrats són l'enemic principal ( El Punt Diari, 27/06/04 ) |
| El Grup del Ter lleva a la UE la contaminación por nitratos del agua de 20 municipios ( La Vanguardia, 26/05/04 ) |
| Una cinquantena de municipis gironins encara tenen nivells alts de nitrats en alguns pous ( El Punt Diari, 30/03/04 ) |
| Comunicat de l'Ajuntament de Jafre sobre l'estat de l'aigua de la xarxa municipal ( 06/03/03 ) |
| Els veïns de 132 municipis van rebre aigua potable contaminada pels purins ( Diari Avui ) |
| Full informatiu municipal sobre l'estat de l'aigua ( 18/09/99 ) |
| Informatiu municipal sobre la qualitat de l'aigua de la xarxa municipal de Jafre ( Març de 2000 ) |
Ara fa tres anys ....
La contaminación por nitratos crece
Casi 80.000 catalanes reciben agua contaminada por encima del nivel de la OMS
El Baix Empordà es una de las comarcas de Catalunya que
sufren con mayor intensidad la contaminación por purines, y su capital, La
Bisbal, es la población más afectada.
Un total de 38.534 ciudadanos catalanes reciben de manera
habitual y constante, a través de la red de suministro, agua con unos niveles
de nitratos que superan los límites legales. Además, otros 39.528 ciudadanos
sufren esta contaminación de forma no constante o esporádica, según las
mediciones efectuadas los últimos cuatro años. Salut realiza controles
sistemáticos de las 2.283 redes de suministro de agua que existen en Catalunya.
En 130 de ellas se observa una contaminación constante y en otras 69 se han
detectado contaminaciones en algún momento.
La lista de municipios afectados de manera continuada por la contaminación,
según los datos de diciembre del 2004, se eleva a 92, repartidos en 24 de las
comarcas. La localidad con más afectados es La Bisbal d´Empordà -capital del
Baix Empordà-, en donde, según los datos de Salut, el problema afecta a 8.100
usuarios. El Baix Empordà, con 12.807 ciudadanos, es también la comarca con
mayor número de perjudicados.
Las comarcas con más municipios inmersos en esta situación son el Alt Empordà
y el Maresme, con once localidades cada una de ellas. Les siguen el Vallès
Oriental, con ocho municipios, y el Gironès, la Segarra, el Baix Empordà y la
Conca de Barberà, con siete cada una de ellas.
La nueva información sobre la contaminación por nitratos -que controla el
Departament de Salut- "pone de manifiesto el preocupante aumento de los
puntos de abastecimiento afectados y, de forma específica, en núcleos
pequeños de las comarcas interiores del país". Así lo señala un
comunicado conjunto emitido ayer por los departamentos de Salut y Medi Ambient,
y en el que sorprendentemente no se señalan en ningún momento las causas de
este grave problema.
La presencia de nitratos en el agua potable es consecuencia de la contaminación
de las reservas subterráneas por efecto, sobre todo, de los vertidos de purines
procedentes de las explotaciones ganaderas, utilizados como abono agrícola con
un uso desmedido, desproporcionado o sin control.
La Agència Catalana de l´Aigua informó de que "está trabajando en la
posibilidad de aplicar diferentes tratamientos de desnitrificación de las aguas
subterráneas que permitirán en algunos casos recuperar los acuíferos
contaminados y en otros hacer tratamientos de potabilización de las aguas
afectadas por nitratos".
La OMS señala que la ingestión tolerable de nitratos es de
219 mg/día para una persona adulta. Sin embargo, en determinadas personas y en
algunos grupos de población la ingestión habitual de cantidad habituales
elevadas de nitratos puede "producir una alteración de la capacidad de
transporte de oxígeno de la sangre (metahemoglobina). Los grupos de población
más sensibles son las mujeres embarazadas y los lactantes con acidez
gástrica", según Salut. La competencia para informar de este servicio
básico -y de sus incidencias- es de los ayuntamientos.
La contaminación por nitratos ha sido objeto de una denuncia ante la UE del
Grup de Defensa del Ter, en la que se acusa a la Generalitat de vulnerar cinco
normativas europeas, entre ellas permitir el suministro de agua potable
contaminada con nitratos en algunos municipios. Se espera que la sentencia sea
dada a conocer antes del verano.
A partir de esas denuncias, sucesivos consellers de Medi Ambient han emprendido
iniciativas para resolver el problema de los purines -hasta ahora sin éxito-,
puesto que aún no se hace una correcta gestión de los purines en las granjas.
El conseller Felip Puig intentó sin éxito implantar una moratoria a la
implantación de nuevas granjas de cerdos en las zonas contaminadas -que ahora
funciona de facto-. El ex consell Ramon Espadaler intentó incentivar una
reducción de la cabaña porcina indemnizando el abandono de cabezas de ganado
en las zonas contaminadas y a la par promovió 24 plantas de tratamiento de
purines.
Ambos planes fallaron. Unió de Pagesos se negó, y, en el segundo caso, las plantas han dejado de ser rentables. El conseller Salvador Milà (ICV) denunció que había heredado miles de planes de gestión de los purines que no podían ser revisados; al final, amplió el plazo para esta correcta gestión, al prorrogar la ley de Intervención en el Medio Ambiente. Milà ha prometido una correcta aplicación del purín como abono.
Els nitrats són l'enemic principal
Una vintena de xarxes estan
afectades de manera constant per aquest problema
Una vintena de xarxes d'aigua gironines tenen problemes d'excés de nitrats de
manera constant, segons dades del Departament de Salut, que s'ha convertit en el
primer enemic de la potabilitat. En la llista negra també hi ha l'excés de
fluor, que afecta parcialment tres poblacions de la demarcació. És el cas de
les xarxes d'abastament de la urbanització Riu Park, de Sant Feliu de
Buixalleu; de la urbanització Can Fornaca, de Riudarenes, i de Riudellots de la
Selva.
Segons dades del Departament de Salut, actualment només hi
ha una vintena de xarxes en què el nivell de nitrats es manté de manera
constant per sobre del màxim que estableix la normativa -hi ha altres xarxes en
què el límit només s'ha superat puntualment en algunes medicions-: El Far
d'Empordà, Vilademuls, Saus, la Vall de Bianya (xarxa de Llocalou), Sant Miquel
de Campmajor, Vilademuls (Terradelles), Viladasens, Vilamacolum, Santa Llogaia
d'Àlguema, Pontós, Borrassà, Flaçà, Bordils, Blanes (urbanització Mas
Guelo), Viladasens (Fallines), Salt (pous dels carrers Major, Àngel Guimerà i
Plaça Catalunya), Vilopriu i Jafre.
Els problemes s'han anat resolent en altres municipis, fent, en alguns casos,
pous nous o enfondint els que ja existeixen, i en d'altres, connectant-se a
xarxes més grans i sense nitrats. També s'ha donat el cas de municipis que
després de fer un pou nou per posar fi als nitrats, l'aigua els ha tornat a
quedar contaminada al cap de poc temps.
La cap de secció de Salut Ambiental a la demarcació de Girona, Marta Negre,
remarca que la tendència és «anar deixant de banda pous petits, que són més
vulnerables a la contaminació, per connectar-se a les grans xarxes de
distribució».
tornar
al principi
LA VANGUARDIA - MEDIO AMBIENTE
El Grup del Ter lleva a la UE la contaminación por nitratos del agua de 20 municipios
ANTONIO CERRILLO - 26/05/2004
Barcelona
|
MUNICIPIO |
NIVEL |
MUNICIPIO |
NIVEL |
|
|
Foixà |
165,4 |
Corçà |
69,2 |
|
|
Rupià |
161,8 |
Viladamat |
66,9 |
|
|
Viladesens |
118,4 |
Bàscara |
61,6 |
|
|
La Pera |
118,0 |
Saus |
61,3 |
|
|
Cabanes |
104,0 |
Llabià |
60,1 |
|
|
Fallines |
95,2 |
Vilaür |
58,7 |
|
|
Avinyonet de Puigventós |
78,2 |
Bordils |
58,6 |
|
|
Jafre |
78,2 |
Vilopriu |
55,6 |
|
|
Parlavà |
76,0 |
Flaçà |
53,7 |
|
|
Casavells |
73,9 |
|||
|
Mata |
71,4 |
Las cifras corresponden a los niveles de nitratos presentes en las redes municipales de abastecimiento de agua en el Empordà ( en mg/l ). El màximo legal és de 50 mg/l.
tornar
al principi
La contaminació s'ha reduït en força casos, però les últimes anàlisis del govern encara mostren aigües no potables
Una cinquantena de municipis de les comarques del Pla de l'Estany, del Gironès, i de l'Alt i el Baix Empordà encara registren nivells de nitrats a les seves aigües subterrànies per sobre de 50 mg/l, el màxim a partir del qual es considera que l'aigua no és potable. Segons les últimes anàlisis fetes públiques pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, alguns dels pous -no tots- analitzats en diferents municipis presenten nivells alts de nitrats, l'origen dels quals en les aigües subterrànies s'atribueix, sobretot, a dejeccions ramaderes i a una excessiva utilització d'adobs químics que contenen aquest element.
30/03/2004, El Punt Diari
PURI
ABARCA Girona
Malgrat que la presència
de nitrats a les aigües s'ha reduït als municipis situats a les zones
vulnerables -afectades per la contaminació- des que es va posar en marxa el pla
de prevenció i correcció de la Generalitat, a final de l'any 2000, encara hi
ha pous que registren nivells excessivament alts d'aquest element. Les últimes
anàlisis fetes públiques per la Generalitat, sobre mostres recollides fa entre
tres i quatre mesos enrere, els municipis que encara tenen pous amb nivells de
nitrats massa alts -no han d'estar connectats a la xarxa d'aigua potable,
perquè la legislació vigent no ho permet- són els següents: Bàscara,
Borrassà, Cabanes, el Far d'Empordà, Figueres, Fortià, Navata, Ordis,
Pontós, Saus, Vilafant, Vilamacolum, Albons, Corçà, Foixà, Jafre,
Parlavà, Serra de Daró, Banyoles, Cornellà del Terri, Vilademuls, Bordils,
Celrà, Flaçà, Sant Julià de Ramis i Viladesens.
El pla de prevenció i correcció de la contaminació per nitrats, aprovat per
l'anterior govern de la Generalitat, l'abril del 2000, establia prop d'una
seixantena de municipis dins de les zones vulnerables. Com a principals causes,
el pla apuntava la utilització excessiva en l'àmbit de l'agricultura de fems i
purins i de fertilitzants nitrogenats. A banda d'intentar promoure altres tipus
de fertilitzants, com els d'origen orgànic, l'establiment de mesures per
fomentar l'adobament dels conreus sense impacte ambiental o l'adequat tractament
dels excedents de purins, l'Agència Catalana de l'Aigua va elaborar un programa
de gestió dels recursos hídrics, que havia de determinar alternatives de
proveïment als municipis afectats per la contaminació de les aigües. La
majoria dels municipis de les zones vulnerables han adoptat aquestes
alternatives, però la contaminació és difícilment eliminable d'alguns pous
que han rebut, durant anys, aigües subterrànies carregades de nitrats. Els
tècnics calculen que eliminar del tot els nitrats de les aigües pot costar
entre 40 i 50 anys,
en bona part dels casos.
Els veïns de 132 municipis van rebre aigua potable contaminada pels purins.
ICV posa en dubte que els Ajuntaments i la Generalitat informin del risc la població
Joaquim Elcacho
BARCELONA
Els habitants de 132 municipis de Catalunya van rebre durant els anys 1998-2000 aigua de consum públic amb continguts de nitrats per sobre dels permesos legalment, segons les respostes parlamentàries facilitades pel conseller de Sanitat, Xavier Rius. La contaminació per nitrats està motivada principalment per l'abocament de purins, residus líquids procedents de les granges de porcs. El consum d'aigua amb alts continguts en nitrats pot provocar, a llarg termini, problemes de salut importants, en especial entre sectors de població com els infants. És per això que la Unió Europa estableix un nivell màxim de 50 mil·ligrams de nitrat per litre d'aigua i recomana no sobrepassar els 25 mil·ligrams. Les respostes facilitades pel conseller Xavier Rius a la diputada Bet Font (ICV) mostren que en 48 dels punts de mostreig analitzats la concentració de nitrat va superar els 100 mil·ligrams per litre d'aigua suposadament potable. Bet Font ha explicat a l'AVUI que les preguntes parlamentàries intentaven desfer el "secretisme" imposat per la Generalitat en aquesta matèria amb l'excusa que les competències en subministrament d'aigua potable corresponen als municipis. La diputada ecosocialista considera que els resultats de les analítiques "demostren la gravetat de la contaminació provocada per la mala gestió d'algunes explotacions porcines i l'impacte que poden tenir sobre el medi ambient i sobre la salut de les persones". Bet Font considera "més que dubtós" que els veïns de les poblacions afectades per la contaminació rebessin informació puntual i detallada sobre l'excés de nitrat de l'aigua que rebien als seus domicilis. La diputada al Parlament considera positiva la proposta del conseller de Medi Ambient de consensuar amb els ramaders una reducció de la cabana porcina a les comarques contaminades (
vegeu AVUI del 17 de març), tot i que considera que l'important és que aquest tipus d'iniciatives "es posi realment en pràctica i no es quedi en paper mullat". "Fa més d'un any, el conseller Felip Puig va anunciar una moratòria de noves granges de porcs que finalment no es va fer realitat", ha recordat Bet Font. GDT| MUNICIPIS
AMB EXCÉS DE NITRATS A L'AIGUA DE CONSUM PÚBLIC 1998-2000 |
||
| Alt Camp * Cabra del Camp * la Masó * el Milà * Nulles * Puigpelat * el Rourell * Vallmoll * Vilabella Alt Empordà * Bàscara * Borrassà * Cabanelles * Cabanes * el Far d'Empordà * Garrigàs * Llers * Navata * Palau de Santa Eugènia * Pontós * Santa Llogaia d'Àlguema * Saus * Ventalló * Vilabertran * Viladamat * Vilamacolum Alt Penedès * Avinyonet del Penedès * Castellet i la Gornal * Mediona * el Pla del Penedès * Puigdàlber * Sant Llorenç d'Hortons * Sant Pere de Riudebitlles * Subirats Anoia * Argençola * Calaf * Montmaneu * Piera * els Prats de Rei * Veciana Bages * Castellfollit del Boix Baix Camp * l'Albiol * les Borges del Camp * Cambrils
Font: departament de Sanitat Seguretat Social
|
* Riudoms * Vilanova d'Escornalbou Baix Empordà * Albons * Calonge * Forallac * Jafre <<<<<< * Parlavà * la Pera * Rupià * la Tallada d'Empordà * Vilopriu Baix Penedès * Sant Jaume dels Domenys Berguedà * Montmajor * Sagàs Conca de Barberà * Blancafort * Conesa * Llorac * Passanant * les Piles * Pontils * Savallà del Comtat Garraf * Cubelles * Vilanova i la Geltrú Garrigues * Arbeca Garrotxa * Sant Feliu de Pallerols * la Vall de Bianya Gironès * Cervià de Ter * Girona * Madremanya * Viladasens Maresme * Alella * Arenys de Mar * Arenys de Munt * Argentona * Caldes d'Estrac * Malgrat de Mar * el Masnou * Mataró * Montgat * Sant Pol de Mar * Teià * Vilassar de Mar
|
Noguera * Artesa de Segre * Camarasa * Térmens * Vilanova de Meià Osona * les Masies de Voltregà * Perafita * Santa Cecília de Voltregà * Seva * Tavèrnoles Pallars Jussà * Isona i Conca Dellà * Tremp Pla de l'Estany * Sant Miquel de Campmajor * Vilademuls Pla d'Urgell * Castellnou de Seana * Ivars d'Urgell * Vilanova de Bellpuig Segarra * Cervera * Estaràs * Granyanella * Massoteres * Montoliu de Segarra * les Oluges * Sant Guim de Freixenet * Sant Guim de la Plana * Sant Ramon * Tarroja de Segarra * Torrefeta i Florejacs la Selva * Blanes Tarragonès * la Pobla de Montornès Urgell * Belianes * Bellpuig * Maldà * Nalec * Sant Martí de Riucorb * Vallbona de les Monges Vallès Occidental * Montcada i Reixac * Palau-solità i Plegamans * Terrassa Vallès Oriental * l'Ametlla del Vallès * Bigues i Riells * Caldes de Montbui * les Franqueses del Vallès * Granollers * Lliçà d'Amunt * Llinars del Vallès * Sant Pere de Vilamajor * Santa Eulàlia de Ronçana * Vilanova del Vallès
|
Amb motiu de la publicació en un mitjà de comunicació els passats dies 15 i 16 de setembre d'un informe sobre la potabilitat de l'aigua de xarxa pública de diversos municipis de l'Empordà, l'Ajuntament de Jafre té a bé d'informar-vos :
En els dos escrits es fa referència a un informe no oficial sobre la qualitat de l'aigua dels municipis, i en referència a Jafre es diu que "el municipi amb l'aigua més contaminada és Jafre, on va ser declarada no potable el 1998". L'informe es refereix en especial a la concentració de nitrats.
Tenin de dir que això NO ÉS CERT. L'aigua de la xarxa municipal de Jafre és perfectament apte pel consum humà sense que pugui comportar cap problema de cap tipus.
El Real Decret de 14 de setembre de 1990, número 1138/90, de Reglamentació Tècnico-sanitària per l'abastament i control de qualitat de les aigües potables de consum públic, en vigor en el dia d'avui, diu que la concentració màxima admissible de nitrats per considerar-se potable l'aigua subministrada és de 50 mg/l NO3. El nivell guia és de 25 mg/l NO3.
Des de novembre de l'any passat l'Ajuntament realitza anàlisi mensual de l'aigua de la xarxa pública per un laboratori acreditat pel Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, anomenat CECAM.
El personal d'aquest laboratori recull directament l'aigua de la xarxa pública i realitza l'analítica.
El nivell de nitrats detectat és el següent :
| 18 de novembre de
1998 22 de desembre de 1998 29 de gener de 1999 2 de març de 1999 23 de març de 1999 15 d'abril de 1999 20 de maig de 1999 22 de juny de 1999 14 de juliol de 1999 26 d'agost de 1999 |
36,7 ml/l NO3 30,6 ml/l NO3 34,5 ml/l NO3 31,45 ml/l NO3 40,31 ml/l NO3 31,01 ml/l NO3 50,7 ml/l NO3 33,7 ml/l NO3 34 ml/l NO3 33,2 ml/l NO3 |
L'anàlisi de 20 de maig és completa i segons els altres paràmetres analitzats, l'aigua és apta pel consum humà.
És cert que l'any passat vam arribar a nivells més elevats de nitrats, i l'Ajuntament va declarar la no potabilitat de l'aigua municipal de Jafre, però l'aigua s'ha anat normalitzant. El motiu de què hagi baixat el nivell de nitrats és que actualment no es subministra aigua de la font, que no és apte pel consum.
L'aigua, per ésser considerada potable, s'admet una concentració màxima de 50 ml/l de nitrats. En les anàlisis efectuades, solament en una s'ha superat aquest nivell.
Prudencialment, l'Ajuntament no ha parlat més de la potabilitat de l'aigua. Esperem veure confirmada la trajectòria del nivell nitrats fins final d'aquest any.
Segons ha comunicat el metge titular del municipi de Jafre no s'ha produït cap malaltia atribuïble al consum d'aigua no potable.
Estem treballan per millorar el servei de subministrament d'aigua potable i ens sap greu que es publiquin coses que no són certes.
Restem a la vostra disposició per qual sevol aclariment o consulta a qui pugui interessar.
Jafre, 18 de setembre de 1999.
L'ALCALDE
tornar
al principi
El setembre de 1999 vam repartir una
carta-circular en què s'informava sobre la qualitat de l'aigua de la xarxa
municipal, de la que es desprenia clarament que l'aigua subministrada era
potable i complia la normativa legal.
D'aquella data fins avui, les
anàlisis posteriors, fetes per Laboratori Municipal i pel Departament de
Sanitat de la Generalitat de Catalunya, confirmen que l'aigua és potable. Per
qui estigui interessat, posem a disposició les anàlisis obtingudes.
No obstant i això, amb aquest
informatiu volem desmentir informacions aparegudes en premsa amb posterioritat
al setembre passat, en les que es relaciona el municipi de Jafre com un dels
municipis del Baix Empordà amb l'aigua "no potable" o contaminada. En
aquestes publicacions la font informativa, en la majoria dels casos, ha estat el
Grup de Defensa del Ter.
Us volem significar que aquest
ajuntament havia tramès, amb anterioritat al mes de setembre de 1999, al Grup
de Defensa del Ter les anàlisis de què disposava. Per tant volem pensar que la
font informativa de les publicacions a que ens hem referit era errònia.
El mes de desembre de 1999
l'Ajuntament va trametre les anàlisis de què disposava al Diari de Girona i el
Punt Diari, i aquests publicaren una nota confirmant la potabilitat de l'aigua.
El mes de Gener el Grup de Defensa
del Ter ha comunicat per carta a l'ajuntament i ha tramès a diversos diaris una
nota en què es sosté que l'aigua de Jafre no és potable " per la
presència de substàncies contaminants que no són nitrats ". Aquesta
manifestació es basa en una anàlisi encarregada per l'Ajuntament de Jafre a
l'empresa CECAM, de data 31 de maig de 1999, i que se'ls va trametre.
Volem significar que d'aquesta
anàlisi, segons informe que disposa aquest ajuntament, s'ha de concloure que
l'aigua és potable. Volem pensar que s'ha produit un error en la valoració de
l'anàlisi per part del Grup de Defensa del Ter.
En conseqüència, confirmem que les
darreres anàlisis de l'aigua que es subministra al municipi és potable i que
les darreres informacions aparegudes en premsa la font de les quals ha estat el
Grup de Defensa del Ter són errònies i poden confondre a l'opinió pública i
els Jafrencs.
En darrer terme, us agraïm la confiança que ens heu dipositat.
Jafre, març de 2000
L'ALCALDE