tira
còmica modificada per Manel Morral
Quant
feia 4t de carrera vaig trobar feina de recepcionista en uns laboratoris de
reactius biològics i vaig veure que això del treball d'oficina
no era per mi. A l'estiu vaig treballar de profe en una acadèmia. Tota
una experiència, us ho asseguro. Vaig llicenciar-me en filologia anglesa
per la Universitat de Barcelona l'any 1991 i vaig començar a treballar
de professora d'anglès a secundaria malgrat la meva experiència
docent era pràcticament nul.la. La primera feina la vaig trobar a l'escola
privada-concertada Escoles Minguella a Badalona. D'allà vaig anar a parar
a un institut públic, l'IB Manel de Cabanyes a Vilanova i la Geltrú.
I d'allí al l'IES Celestí Bellera a Granollers on vaig fer immersió
en la reforma i vaig aprendre moltes coses que m'han marcat en la meva professió.
I ara, bé doncs sóc a l'institut d'Argentona, l'IESArgentona .
Torno als origens. Des d'això de l'escola de Badalona ja han passat un
bon grapat d'anys anys!!! (Com passa el temps!!!!).Al llarg d'aquests anys m'he
anat formant a través del dia a dia, de llibres i de cursets.
Alguna
cosa que la gent no sap de mi
Els
companys no solen saber gaire coses de mi. No solc explicar la meva vida a la
feina. Un detall curiós. Quan em vaig despedir dels companys de l'IES
Celetí Bellera em van fer un obsequi amb una nota que deia: "Per
una dona distinguida i misteriosa."
Una
llibreteta i un boli.
Alguna
cosa que sempre porto amb mi
El
meu millor moment fent de professora
No
crec que en tingui sel.leccionat cap en especial. Simplement hi ha dies que
surto d'una classe que ha funcionat i penso que tinc sort que em paguin per
fer aquesta feina.
El
meu pitjor moment fent de professora
Un grup de 2n d'ESO amb qui no vaig saber connectar. Saltaven xispes a cada
intent. Una moment per recordar com una anècdota i per oblidar després.
La
persona que més ha influenciat la meva feina
La
Josefina Quintana - una excel.lent professora durant els meus anys a l'IES Celestí
Bellera..
La
meva anècdota preferida a classe
Recordo
un alumne de 2n de batxillerat que no havia fet mai anglès a la secundaria.
Havia fet francès però al meu institut només feiem anglès
de primera llengua. Una tarda d'hivern, en una classe força petita on
hi feia molta calor vaig demanar un voluntari. Ell va alçar la mà,
va començar i des de la primera ratlla fins a la última tant els
seus companys com jo no no vàrem poder parar de riure davant la perplexitat
d'aquest. La seva barreja d'accent català i francès lleguint en
anglès van ser un còctel explosiu. Un cop va acabar ens va demanar
què ens passava. Però no vàrem poder articular paraula.
Ens havia agafat un atac de riure col.lectiu. Com vaig poder em vaig calmar
i li vaig dir que no passava res, que simplement algú havia començat
a riure i que haviem acabat enriolant-nos tots. No sé si em va creure
o no, el cert és que no va tornar a fer de voluntàri per lleguir
en veu alta en tot el curs.
No
saber ser prou flexible en situacions complicades.
Perdo
els nervis amb massa facilitat i m'enfado sovint..
Un
llibre que he trobat molt útil
Frogs
into Princess de Richard Bandler i John Grinder. Em va donar 'food for
thought'.
Un
tema que trobi complicat d'ensenyar
obrir
portes cap el món que ens envolta.
Els
diferents usos del verb tenses. No em convenç gens la visió
atomista i a vegades simplista dels llibres de text.
Com
m'agradaria que em recordessin com a professora
Com
jo recordo alguns dels meus professors. Com algú que cuidava el que feia,
com ho feia i es preocupava dels alumnes que tenia al davant. Com algú
honest i autèntic.
Els
8 anys que vaig fer de coordinadora de batxillerat. Tirar endavant amb el batxillerat
experimental, amb les successives noves versions, amb el batxillerat artístic.
Tot un repte que vaig portar endavant amb un equip de professionals dels que
costa tornar a trobar.
