El fet de treballar sobre aspectes desconeguts ens ha obligat a centrar-nos i utilitzar uns mètodes lògics inusuals en els nostres estudis habituals, portant a terme deduccions i comparacions que no sempre donaven els resultats desitjats, o sigui, les versions definitives i contrastades de les nostres teories.

També cal esmentar tots els intents fallits de trobar una resposta contrastada de les teories d'altres figures regulars tridimensionals, com l'icosàedre o octàedre, tot i que hi vam trobar una resposta: A la segona dimesió podem construir qualsevol polígon regular de qualsevol nombre de costat, a la tercera, en canvi, en trobem només cinc, les cinc figures (platòniques), i, per tant a la tercera no hi hauria d'haver més de sis figures regulars i possiblement n'hi hagi menys. Altres camins pels que hem obtingut pocs fruits són els desmuntables de les figures tetradimensionals en d'altres d'espaials, dividint, per exemple, el THEMANCUBUSKIE en cubs.

Realment, aquest estudi ha representat una recerca de teories per solucionar els nostres dilemes a partir d'analogies entre figures. Aquest fet ha provocat que ens esforcessim a explicar amb claredat per tal de que els nostres pensaments fossin acceptats per la resta del grup, produint-se tot sovint petites disputes sobre la forma exacta de les nostres teories, exhortar-nos a canviar i manipular els nostres pensaments fins que fossin del gust de la majoria.

Al mateix temps la complexitat del tema triat ha fet néixer en nosaltres petites però importants reflexions matemàtiques, comentades anteriorment, que han donat una valor suplementari a tot el nostre esforç i han aportat un contingut especial a tot el període de temps que hem dedicat a aquesta recerca dimensional.

Com a últim apunt, comentar el plaer matemàtic i la satisfacció personal que hem experimentat durant els últims cinc mesos, que ha esborrat la quantitat d'hores utilitzades, no perdudes, en l'elaboració total d'aquesta investigació.