EL TRENCANOUS

El 18 de desembre de 1892 es va estrenar al teatre Mariinski de Sant Petesburg l’obra El Trencanous, sota la coreografía original de Lev Ivanov, el llibre de Màrius Petipa i la música de Piotr I. Txaikovski. L’argument del ballet s’inspirava en el conte de l’escriptor alemany E. Hoffmann, a partir d’una versió de l’escriptor francès Alexander Dumas.

Quan Ivan Vsevolozhshy, director dels Teatres Imperials russos i Màrius Petipa li van encarregar a Txaikovski el projecte d’escriure una peça musical, no va mostrar gaire interès més aviat el refusava ja que considerava que l’argument de Hoffmann no tenia ni força ni encant per crear un ballet; no obstant el van convèncer.

Curiosament, El Trencanous s’ha convertit en un dels millors i més populars ballets de tot el gran repertori del compositor rus.

La suite El Trencanous (opus 71a) és un conjunt de danses interpretades per una orquestra simfònica. Consta de les parts següents:

1. Obertura miniatura.
2. Danses característiques:

3. Vals de les flors (Tempo di valse)


 

La "Marxa" té dos motius melòdics molt contrastats que fan un diàleg al llarg de la marxa. Un és interpretat per les trompetes i serveix per indicar el moviment d'apropament dels soldats capitanejats pel trencanous. L'altre són unes progressions de notes picades i fluixetes, es poden utilitzar per representar les passes de les rates i ratolins que es van apropant al lloc de la batalla. A la part central de la marxa apareixen unes melodies més àgils i consistents, que ens serveixen per representar com les rates persegueixen als soldats i a l'inrevés.

En la "Dansa de la fada del sucre" Txaikovski va fer ús de la celesta, ell va ser el primer que utilitzà en una orquestra sinfònica aquest instrument, inventat per Mustel només sis anys abans de l'estrena del ballet.

El "Trepak" és una enèrgica dansa russa, té una caràcter viu i molt alegre. Els instruments de percussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s'hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s'acaba amb un acord sec molt característic d'algunes danses russes.

"Dansa àrab o del cafè"

Com a fons musical de la "Dansa xinesa" es presenta l'obstinat del fagot i els contrabaixos. Els violins responen les flautes en forma de pizzicato i el carilló i el clarinet i col·laboren discretament.

La "Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya" les flautes desenvolupen una doble melodia sobre el pizzicato de les cordes. A la segona part del fragment hi predominen els instruments de vent de metall (trompeta, trombó) sobre un obstinat de la tuba, l'instrument més greu d'aquesta família.

A la introducció d'aquest "Vals de les flors" s'hi pot escoltar l'arpa i tot seguit trompes, que interpreten el tema principal amb resposta de clarinet, mentre la corda s'encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals.